dimarts, 8 de desembre del 2009

EL BOSC DEL MEU ABECEDARI



L´abecedari... Un bosc de lletres i paraules ... On ...


" Els versos són oronetes


del bosc de les paraules..."


UN LLIBRE PER GAUDIR DE LA POESIA

ON PODEM JUGAR AMB ELS LLETRES


QUE FAN PARAULES...


ON LES PARAULES DE LA MÀ DE PEDRO


SÓN IMATGE AMB LA MÀ DE MIGUEL ...


COMBINACIÓ PERFECTA DE PARAULA-IMATGE


i on cadascú pot imaginar...


...i reinventar la combinació de les paraules ,

paraules de la mà del abecedari...

M ... una maduixa pot ser una bruixa

què bruixa ?

i jugar amb els infants a crear... com un altre joc ... que després quedarà en la memòria.

ANIMALARI


"ANIMALARI" Sd. edicions. Un nou poemari per als més petits amb música inclosa de la mà de Gloria Falcón www.gloriafalcon.com (autora dels poemes i il.lustracions) i Mercedes Delclós ( compositora).
Es presenta el DIVENDRES 11 de Desembre a la sala Sagarrra de L´ATENEU BARCELONÈS ( c/ de la Canuda 6, Barcelona )

UNES IMATGES DEL LLIBRE, QUE M´HAN ARRIBAT DE PART DE L´AUTORA



PER GAUDIR DE LA POESIA I DE LA MÚSICA A L´ESCOLA I A CASA...

divendres, 27 de novembre del 2009

CONTACONTES - TALLER

EL LLEÓ KANDINGA

Després de contar el conte " EL LLEÓ KANDINGA" en l´Associacio Rois de Corella - Gandia, hem fet un taller al voltant dels personatges del conte: Titelles .
Un cop acabts els titelles , han gaudit improvisant diàlegs entre el lleó, la llebre i els altres animals.




dilluns, 23 de novembre del 2009

EL LLEÓ KANDINGA



El lleó Kandinga, de Boniface Ofogo i Elisa Arguilé, és un àlbum que no pot passar inadvertit.
En primer lloc, pel fet de ser d’
un narrador nat al Camerun.
I en segon lloc, per l’aposta estètica de l’Elisa Arguilé.
Paseu per:
I trobareu més informació.
Per contar el conte als infants he fet unes petites titelles del lleó i la llebre, molt senzilles.
Després d´escoltar el conte i conversar, els infants, si els apeteix, fan els altres animals i podem representar el conte. ( 5 a 6 anys i primer cicle de primaria).







Per saber més http://www.kalandraka.com/


«Kandinga no va contestar. Va morir víctima del verí mortal de la serp negra; però, en realitat, el van matar la seva avarícia i el seu egoisme».

dilluns, 16 de novembre del 2009

TARDOR


Dolors Todolí
Ell vent trenca el silenci.
La tardor arriba al bosc,
acomiadant els ocells,
Enmig del groc i el marrò,
el verd s´enfuig corrent.

divendres, 13 de novembre del 2009

PINZELLADES


Dolors Todolí

La tardor
pinta el dia.
Verd
amb pinzellades
de fulles seques.


133è Joc literari de Tens un racó dalt del món

LLUNA VERDA




El pages cossetà conrreava la lluna. Aquell fonoll no parava de crèixer i crèixer . Dia i nit, nit i dia, mirava a la terra, malaint el vespre que es va ficar la llavor a la butxaca. A la terra ferma, una cossetània escrivia un poema a la lluna verda.

He participat al concurs de microcontes de Tumateix llibres
Podeu trobar les bases als enllaços que he posat.

dimarts, 28 de juliol del 2009

DICCIONARI DE GREGUERIES/ A 2




ABARATIR: Quan el sucre es rebaixa i es fa sacarina.

ABARROTAR: Es diu de l´acció de sortir de vacances amb la familia, inclosa la sogra, en un 600.

ABAST: Espai fins al qual pots arribar amb un comandament a distància.

ABASTAR: Arribar a aconseguir un comandament per acostar la lluna en una nit de noces.

ABASTIR: Subministre de llunes per a parelles enamorades.

ABAT: Masculí d´abadessa. Aquell que ha perdut el tren de la vida i viu en una estació sense carrils.

ABATRE: Acció de divertir-se per fer caure a terra l´avorriment.

ABDICAR: El que fa el suicida quan renuncia a la vida.

ABDOMEN: Recipient del cos que creix sense mesura els caps de setmana per l´acció d´una beguda obtinguda per la fermentació d´una infusió de malt.

ABDOMINALS: Exercicis que intenta fer aquell que ha passat el cap de setmana gaudint d´infusions de malt.

dilluns, 13 de juliol del 2009

LLIBRES DE GREGUERIES

Per gaudir d´algunes de les gregueries de Ramón Gomez de la Serna:

"LUNARIO DE GREGUERIAS" Ramón Gómezde la Serna - Ed Pre-Textos

La mirada de Ramón es la del asombro infantil, siempre nuevo e incansable ante lo plural y vario. Abreviado museo de intuiciones y estampas, las greguerías de la luna nos hablan de suicidas, contrabandistas, polizontes, relojes, cementerios, camisas o claraboyas. Todo sirve en este impenitente juego de analogías y equivalencias inesperadas, en el que la contemplación nos regala sin tregua imágenes de un caleidoscopio infinito. Y al girar sobre un solo motivo, el lector persiste más fácilmente en el asombro, como ante un único poema a la luna, no catapultado de ser en ser y de objeto en objeto por el bosque inmenso de las greguerías. Las dedicadas al astro de la noche ejemplifican lo que la flor de la greguería en las manos creativas del escritor y, aun traicionándole en parte por la resta de las demás, subrayan su poder poético al máximo de luz y de encadenamiento subyugante. Entrar en sus libros es como franquear las puertas de unos inmensos almacenes de la imaginación. Por eso Neruda le retrató en la oda de NAVEGACIONES Y REGRESOS (1959), que reproducimos al final de este libro, con cucurucho de mago repleto de estrellas, tras haberle denominado "revelador del universo" y "monarca mental". Mario Hernández


"100 GREGUERIAS ILUSTRADAS" Ramón Gómez de la Serna/César Fernandez Arias
Editorial: Media Vaca / 2.000

De las muchas definiciones de greguería que Ramón inventó, ésta es la que ha gozado de mayor fortuna: Humorismo + metáfora = greguería. Pero la greguería es también “algo así como una aceituna preparada lo mismo que esas a las que se quita el hueso y se coloca en su lugar una anchoa.”Ramón Gómez de la Serna escribió a lo largo de su vida más de 10.000. A pesar del número, no se pescan así como así las greguerías: “Nunca se sabe qué cosa es greguería, cuántas quedan posibles, dónde se encuentran las buenas. Para crear greguerías hay que ordeñarse los pelos uno a uno.”De igual manera que Ramón, su hermano en el arte Fernández Arias ha metido en la minipimer su regia cabeza de césar con toda la pelambrera para destilar estos dibujos greguerizantes que greguerizan aún más si cabe las geniales greguerías.El cocodrilo es una maleta que viaja por su cuenta (Ramón)

diumenge, 12 de juliol del 2009

DICCIONARI DE GREGUERIES / A 1


Què és una gregueria? Ramón Gomez de la Serna, que és qui les va inventar, ens ho diu ben clar:

"Les gregueries són només fatals exclamacions de les coses i de l´ànima que ensopeguen entre elles per casualitat, allò que criden els éssers confusament des de la seva inconsciència, allò que criden les coses"
En el fons de la seva ànima les gregueries són metàfores + humor.

HE ENCETAT UN DICCIONARI DE GREGUERIES, ACÍ VAN LES 10 PRIMERES...


Dolors
A: La A del revés és una V amb horitzó

ÀBAC: Aparell per fer operacions bancaries als barris pobres.

ABADEJO: Peix que passa a millor vida descansant en un llit de sal.

ABADESSA: Actriu, vestida eternament de negre, que ha perdut el tren de la vida representant monòlegs de silencis.

ABADIA: Teatre on resonen silencis d´ actrius, recitant la salvació eterna.

ABAIXAR: La manera que té de minvar el pujar.

ABALANÇAR-SE: És l´acció de llançar-se sobre un pastis, quan s´ha fet el règim de la carxofa.

ABANDÓ: És el que fa el sol al dia. El dia el denuncia a la policia, continuament, per abandó del domicili conjugal. Per això torna.

ABANDONAR: És el que fa la pluja als núvols, entregant-se totalment a la seua inclinació natural per baixar a terra.
ABANS: És el que fa el TIC quan no te gana d´esperar el TAC.

diumenge, 14 de juny del 2009

Rellotge sense ombra


Desde temps immemorials la humanitat ha intentat medir el temps i alli estava ell, somiant en ser un rellotge de marca, controlant el temps dels altres.

- Els rellotges són importants- es deia a ell mateix- la gent no sap viure sense nosaltres, ens necessiten, som indispensables.

El que desitjava, més que res en aquest món, era sentir aquesta sensació: indispensable, indispensable, indispensable!!!!...

Però quan per fi va aconseguir la plaça en la " TemporY UniversitaT" no tenia clar el tipus de rellotge que volia ser.

Per aquesta Universitat havien passat els rellotges més importants de la història. Intentava recordar els seus noms , però el tuc-tac dels seu company de taula no el deixava concentrar-se. Li quedaven un minut i treinta segons per marcar la casella.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...

El temps seguia amb el seu ritme constant. I encara no es decidia per la seua especialitat.

Si escollia ser rellotge de sol, tindria que viatjar al desert i deixaria de medir el temps, deixaria de ser ell, quan arribara la nit.

Rellotge d´aigua? Era una especialitat que havia sorgit en temps immemorials, amb la necessitat de saber l´hora en els dies nuvolats i foscos i per la nit.

Havien passat treinta segons, li quedava sols un minut i el temps seguia amb el su ritme, tic-tac, tic-tac, tic, tac...

Cada vegada estava més i més i més nerviós. Va estar, en un segon, quasi a punt de marcar la casella dels rellotges de sorra...

Va seguir llegint: rellotge de sorra, neumàtic, de corda...

Li quedaven quaranta segons....

I seguia caminant, amb els seus ulls, pel full. Ara les caselles li deien:

- Ja és hora, ja és l´hora,...

Quedaven vint segons.

Rellotge de pèndul, rellotge de salt, rellotge capritx, rellotge misteri...

- Deu segons -va dir el rellotge de " Cuco".I quan estava a un segon de marcar la casella va començar a cridar un rellotge ...

-El temps s´ha acabat senyors...

Llavors, va obrir més els ulls, espantat!!!

Cent rellotges, més de cent rellotges amb el seu tic-tac estrident....Més de mil, cent mil, tots fent sentir el seu tic-tac al mateix temps...

- Desperta!!!!!

- Estic despert i ja sé el que vuig ser: un rellotge de bronze!!!

I de sobte més de mil rellotges de sol el van envoltar:

- Eres dels nostres!!!

I es va trobar,sense saber com, esperant que arribara el dia per comptar les hores. El sol va aparèixer, rodó i amb una llum resplendent. I ell va dir l´hora.

Van passar els segles, generacions i generacions de rellotges de sol, que com ell somiaven en comptar les hores en els dies nuvolats i en les nits fosques.

GREGUERIES


Dolors
La granera és el "Jet" privat de les bruixes.
El temps sempre va corrent, per això el perdem.
Vaig conèixer un rellotge que cansat de medir el temps amb un tic-tac, va passar a un tac-tac. El van despatxar.
Les sabates són els calaixos dels peus.

La pluja s´aprofita dels núvols per viatjar gratis en primera classe.

El plat és una lluna plena en la taula de la nit.

Una pedra de 100.000.000.000.000.000.000 tones, és un desert jove que no conèix el vent ni la pluja.


El poal es plena de somnis quan el fem servir de barret. En aquest moment somriu.
Quan el cel està nuvolat, els rellotges de sol es converteixen en rellotges sense ombra.

La mantis religiosa va perdre el seu cognom quan va decidir ferse atea.

El temps vol agafar vacances, però els rellotges no el deixen. Pedrien la seua raó d´existir.

dilluns, 8 de juny del 2009

DRAGONET


Fotografia: Ferran Turmo i Gort


Al cel de pedra,
una estatua d´escates,
espera la presa.

diumenge, 7 de juny del 2009

PREMI DOLÇ




He de donar les gràcies a Estrella, http://www.ideesmagistrals.blogspot.com, per aquest regal tant dolç. Em fa molta il·lusió rebre'l d'ella.
Les normes del premi són:Publicar l'enllaç del bloc que el va entregar, deixar un comentari, citar (almenys) 5 coses que són agradables per a tu i després premiar a les persones que desitges.Les meues coses agradables són:
- Estar amb la gent que estime.
- Gaudir amb els infants
- Pintar i dibuixar
- Inventar històries
- Gaudir de les coses petites.
- Llegir, llegir i llegir.

Els blocs als que pase el premi:

http://racodeprimaria.blogspot.com/
http://bibliopoemes.blogspot.com/

http://pedrovillar.blogspot.com/
http://jocsdenens.blogspot.com/

http://pescantidees.blogspot.com/

dissabte, 6 de juny del 2009

GRIPAUS ADICTIUS




Assaboria la primera llum de l´alba, de sobte la boira es menjà la claretat, esborrant el paisatge. D´entre les herbes del jardí va sorgir un diminut gripau argentat i brillant cantant a l´oblit del temps.
Ella estava esperant-la desde feia una eternitat. Necessitava les paraules antigues, les que convertien els gripaus en princeps. Les notes de la cançó sortien les unes darrere les altres de la gola de l´anfibi. Es va acostar i li va fer un petó als llavis.
- Es pot saber per què ho fas això? - li preguntà ell.
- No ho sé pas- diguè ella - deu de ser la boira.
I sense ni adonar-se del que feia va tornar a besar els seus llavis una i altra vegada.

Els gripaus són uns anfibis altament adictius. Experiments recients demostren que hi ha molts gripaus que surten a l´alba disposats a cometre actes delictius, amb dones desesperades, per convertir-se en princeps.
Més del 99% dels princeps són granotes.

ALÉ


Dolors

L´alé de les roses
es queda enmig dels gestos,
petit bocí de bellesa.

dijous, 4 de juny del 2009

EL VENTILADOR



Acabe de llegir a un bloc, que en Corea els ventiladors porten un temporitzador com dispositiu salvavides i que el govern Coreà recomana no utilizar aquest aparell per la nit.
Cada any els diaris coreans registren unes quantes morts per ventilador.
Aquesta notícia m´ha fet recordar aquell cap de setmana que havia esborrat de la meua memòria.
Avui, per primera vegada, he decidit contar el que va passar ara fa treinta anys , aquell diumenge, en el que a les 11 de la nit , vaig posar la clau al pany del pis que compartia amb Cosme.
Dos dies més tard, seguia donant voltes. Ho vaig notar pel soroll que escoltava mentre caminava pel passadís. En obrir la porta de la habitació esperava trobar-lo, com sempre, tirat al llit després d´un cap de setmana de festa.
Mentre em decidia a entrar anava pensant en l´aparell que havia amagat el divendres, baix del llit. Després de fer unes pases en la penombra em vaig parar en sec. No conseguia distingir res amb claretat, sols notava un fort olor a flors mortes. Tenia que obrir la finestra, no podía soportar aquell aire espes de l´habitació.
En obrir-la allí estava ell, al llit, amb la llengua fora, el ulls desorbitats, la pell groga com un pergamí i amb els pels de punta.
El ventilador seguía donant voltes baix del llit, on l´havia deixat el divendres per la vesprada.
Cosme tenia raó quan eixe mateix matí em va soltar de sobte:
- No vull cap aparell elèctric a l´habitació , ni una bombeta i menys un ventilador, s´empasen l´aire!.Ho diu el diari de l´associació.
- Mira que eres maniàtic- vaig dir- ara si ho vols així, oblidat de la meua companyia fins que arribe el fred. Saps que no puc soportar el calor ni les finestres obertes.
- És la primera noticia que tinc- va dir, mentre obria el palmito.
- Et done de temps fins el dilluns- vaig sentenciar.

Deixant-lo amb el seu vent natural vaig abandonar el pis decidida a comprar un d´aquells ventiladors que estaven d´oferta a l´hiper .
Mentre baixava per l´escala anava pensant que tindria que buscarme un altre lloc on viure. Desde que Cosme havia entrat en aquella secta, la convivencia resultava cada vegada més incòmoda.
A l´hiper encara quedava un ventilador a molt bon preu. En tornar al pis, Cosme ja no estava. Així que tenia temps per fer el que havia pensat, segur que no tornaria. Per si de cas ho vaig comprobar obrint l´armari: no estaven els pantalons ni la samarreta que Cosme lluia cada cap de setmana.
Deixant la caixa damunt del llit i mentre llegia les instruccions, anava pensant com podría amagar l´aparell de manera que Cosme no notara la seua presència.
Per sort no teniem un llit japonés. Després de treure el ventilador vaig comprobar que el lloc perfecte per amagar-lo era baix del llit.
Tenia la coartada perfecta, aquell cap de setmana havia quedat amb la meua amiga i estariem juntes fins al diumenge a una casa rural.
Després de preparar la maleta , baixar la caixa del ventilador al contenidor i programar el temporalitzador, vaig sortir de casa decidida a passar un cap de semana inolvidable. Amb Magda podía ocorrer qualsevol cosa, com la vegada que van coneixer a aquells cubans.
I quan Cosme preguntara, podría tapar-li la boca amb:

- A mi què em comptes?- jo he estat fora amb Magda tot el cap de setmana. Deu haver segut la casera. Recordes?. L´ estiu passat no varem parar de demanar-li l´aire acondicionat.

I ara, ell estava allí, mirant-me amb aquells ulls desorbitats i amb la llengua fora.

Vaig agafar un llençol de l´armari i en anar a tapar-lo vaig caure a terra tan curta com sóc, perdent el coneixement durant dos o tres hores. Això és el que em va dir Cosme, mentre esperavem a la cuina davant d´una tassa de tila, a que el Samur retirara el cos sense vida del coreà.

Dolors

Relat inspirat fent una ullada al bloc:
On vaig llegir :
En Corea del Sur corre una leyenda urbana, ampliamente extendida, que dice que un ventilador, si se deja en funcionamiento en una habitación cerrada durante la noche, puede producir la muerte de los que están durmiendo dentro de la habitación.

dimarts, 2 de juny del 2009

PIRATA



Ja feia una eternitat que navegava per l´Univers amb el seu vaixell. No recordava quan havia començat el seu viatge.
De tant en tant, quan dormia, somiava amb una illa enmig d´un mar de cel fosc.
Així va passar temps i temps i temps.
Fins que un dia va arribar a la lluna , en el seu millor moment, durant el Quart Creixent . Va passar cinc dies navegant pels seus mars, envoltats de serralades i fileres de petites muntanyes.
La lluna era meravellosa . Va decidir guardar en aquella illa, de l´espai estelar, el seu secret, triant la zona sud, una de les més antigues de la seua superfície, vestida de cràters. En un d´ells va guardar el seu tresor d´estels.



A la terra, milions de vaixells buscaven desesperats el Nord.

diumenge, 31 de maig del 2009

OMBRA



L´ombra assaboria
la primera llum de l´alba.
Volia viure eternament.

La nit es menjà la claretat,
esborrant-la.

GRANOTA


Fotografia/ Ferrán Turo i Gort


Aigües verdes.
Ballen les mosques,
i canta feliç.

ESPIADIMONIS


Fotografia / Ferran Turo i Gort

Efímer instant,
en el silenci més pur
un raig de sol.