L´HORA DEL CONTE

ELS INFANTS CONTEN UN CONTE / 3 ANYS/2.008-2.009

Ja fa més de vint anys que a les nostres aules d´infantil contem contes...

I seguim ...

Els contes són contats pels adults ( mestra/e, iaies/iaios, pares/mares i per altres infants de primaria que venen a les aules) i també els conten els mateixos infants de la classe i una vegada al trimestre anem a la Biblioteca Municipal.

Els divendres per la vesprada tenim una estona dedicada als contes que porten els infants a l´aula. Els conten als companys i...tots gaudim.

Adrià contant un conte de dracs als companys / classe de 3 anys

CONTE DE PRIMAVERA /Margarida

LA MARGARIDA


Dolors Todolí/2.008

Arribava la primavera i en el prat encara no havien surtit les primeres flors.Una preciosa margarida dormia, en un forat, sota terra.

Pero un matí un soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:

-Qui hi ha?

-Sóc la pluja que vol entrar, clin-clan-clin-clan!

-No, no!. No pots entrar, que encara vuig descansar.- va dir Margarida.

A la setmana següent un altre soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:

-Qui hi ha?

-Sóc el vent que vol entrar, Fiuuu…Fiuuu…

-No! No! No pots entrar que encara vuig descansar.

A l´altra setmana un suau soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:

-Qui hi ha?

-Sóc el solque vol entrar, tx…tx…

-No! No! No pots entrar que encara vuig descansar.

Fins que un dia va arribar la primavera i el prat va amanèixer ple de flors.

Tan sols la margarida seguia dormint sota terra.

La primavera va cridar a la pluja, al vent i al sol i els va demanar que despertaren a la margarida.

I així ho van fer:

- Toc, toc!

- Qui hi ha?

-Som la primavera, la pluja, el vent i el sol que et venim a despertar.

I així va ser com la margarida es va despertar enmig d´un bell jardí.

TRES COLORS...
Dolors Todolí, text i fotografies
Blanc

Blanc,
en aquest poema
no existeix el color:
tot l´univers s´il.lumina de sobte.

Gris

Gris,
en aquest poema
apareix la pluja:
tots els núvols
s´han posat d´acord,
avui.

Blau

Blau,
en aquest poema
no existeix el temps:
la mar i el cel
s´hi donen a la vegada.

CONTES MÍNIMS

"AIXÓ DIU QUE ERA UN GAT"

Dolors Todolí/2.001

Al bell punt de mitja nit,

hi havia una vegada un gat,

que contava contes pel terrat.

Hi havia una vegada un llit,

i aquest conte ja està dit.

Això diu que era un lleó,

que tenia la cua d´un tauró.

Aquest és el conte del´abella,

i no sé més d´ella.

vet aquí que en aquell temps,

dels catorze vents.

Hi havia un elefant,

amb una trompa gegant.

Aquest és el conte de´l´escarabat,

que ara el comence i ara s´ha acabat.

Això era i no era una sardina,

amb cara de nina.

Hi havia una vegada un tauró,

que sols menjava torró

Aquest és el conte d´una estrella,

que hi vivia en una botella.

Aquesta és la història d´un caragol,

que cantava quan eixia el sol.

Tancant la finestra hi ha un gat,

davant la porta hi ha un gos,

I la història s´acaba aquí,

diu el senyor ratolí.