Rellotge sense ombra

Desde temps immemorials la humanitat ha intentat medir el temps i alli estava ell, somiant en ser un rellotge de marca, controlant el temps dels altres.

- Els rellotges són importants- es deia a ell mateix- la gent no sap viure sense nosaltres, ens necessiten, som indispensables.

El que desitjava, més que res en aquest món, era sentir aquesta sensació: indispensable, indispensable, indispensable!!!!...

Però quan per fi va aconseguir la plaça en la " TemporY UniversitaT" no tenia clar el tipus de rellotge que volia ser.

Per aquesta Universitat havien passat els rellotges més importants de la història. Intentava recordar els seus noms , però el tuc-tac dels seu company de taula no el deixava concentrar-se. Li quedaven un minut i treinta segons per marcar la casella.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...

El temps seguia amb el seu ritme constant. I encara no es decidia per la seua especialitat.

Si escollia ser rellotge de sol, tindria que viatjar al desert i deixaria de medir el temps, deixaria de ser ell, quan arribara la nit.

Rellotge d´aigua? Era una especialitat que havia sorgit en temps immemorials, amb la necessitat de saber l´hora en els dies nuvolats i foscos i per la nit.

Havien passat treinta segons, li quedava sols un minut i el temps seguia amb el su ritme, tic-tac, tic-tac, tic, tac...

Cada vegada estava més i més i més nerviós. Va estar, en un segon, quasi a punt de marcar la casella dels rellotges de sorra...

Va seguir llegint: rellotge de sorra, neumàtic, de corda...

Li quedaven quaranta segons....

I seguia caminant, amb els seus ulls, pel full. Ara les caselles li deien:

- Ja és hora, ja és l´hora,...

Quedaven vint segons.

Rellotge de pèndul, rellotge de salt, rellotge capritx, rellotge misteri...

- Deu segons -va dir el rellotge de " Cuco".I quan estava a un segon de marcar la casella va començar a cridar un rellotge ...

-El temps s´ha acabat senyors...

Llavors, va obrir més els ulls, espantat!!!

Cent rellotges, més de cent rellotges amb el seu tic-tac estrident....Més de mil, cent mil, tots fent sentir el seu tic-tac al mateix temps...

- Desperta!!!!!

- Estic despert i ja sé el que vuig ser: un rellotge de bronze!!!

I de sobte més de mil rellotges de sol el van envoltar:

- Eres dels nostres!!!

I es va trobar,sense saber com, esperant que arribara el dia per comptar les hores. El sol va aparèixer, rodó i amb una llum resplendent. I ell va dir l´hora.

Van passar els segles, generacions i generacions de rellotges de sol, que com ell somiaven en comptar les hores en els dies nuvolats i en les nits fosques.

GREGUERIES

Dolors

La granera és el "Jet" privat de les bruixes.

El temps sempre va corrent, per això el perdem.

Vaig conèixer un rellotge que cansat de medir el temps amb un tic-tac, va passar a un tac-tac. El van despatxar.

Les sabates són els calaixos dels peus.

La pluja s´aprofita dels núvols per viatjar gratis en primera classe.

El plat és una lluna plena en la taula de la nit.

Una pedra de 100.000.000.000.000.000.000 tones, és un desert jove que no conèix el vent ni la pluja.

El poal es plena de somnis quan el fem servir de barret. En aquest moment somriu.

Quan el cel està nuvolat, els rellotges de sol es converteixen en rellotges sense ombra.

La mantis religiosa va perdre el seu cognom quan va decidir ferse atea.

El temps vol agafar vacances, però els rellotges no el deixen. Pedrien la seua raó d´existir.

DRAGONET

Fotografia: Ferran Turmo i Gort


Al cel de pedra,
una estatua d´escates,
espera la presa.

PREMI DOLÇ

He de donar les gràcies a Estrella, http://www.ideesmagistrals.blogspot.com, per aquest regal tant dolç. Em fa molta il·lusió rebre'l d'ella.
Les normes del premi són:Publicar l'enllaç del bloc que el va entregar, deixar un comentari, citar (almenys) 5 coses que són agradables per a tu i després premiar a les persones que desitges.Les meues coses agradables són:

- Estar amb la gent que estime.

- Gaudir amb els infants

- Pintar i dibuixar

- Inventar històries

- Gaudir de les coses petites.

- Llegir, llegir i llegir.

Els blocs als que pase el premi:

http://racodeprimaria.blogspot.com/
http://bibliopoemes.blogspot.com/

http://pedrovillar.blogspot.com/
http://jocsdenens.blogspot.com/

http://pescantidees.blogspot.com/

GRIPAUS ADICTIUS

Assaboria la primera llum de l´alba, de sobte la boira es menjà la claretat, esborrant el paisatge. D´entre les herbes del jardí va sorgir un diminut gripau argentat i brillant cantant a l´oblit del temps.
Ella estava esperant-la desde feia una eternitat. Necessitava les paraules antigues, les que convertien els gripaus en princeps. Les notes de la cançó sortien les unes darrere les altres de la gola de l´anfibi. Es va acostar i li va fer un petó als llavis.
- Es pot saber per què ho fas això? - li preguntà ell.
- No ho sé pas- diguè ella - deu de ser la boira.
I sense ni adonar-se del que feia va tornar a besar els seus llavis una i altra vegada.

Els gripaus són uns anfibis altament adictius. Experiments recients demostren que hi ha molts gripaus que surten a l´alba disposats a cometre actes delictius, amb dones desesperades, per convertir-se en princeps.
Més del 99% dels princeps són granotes.

ALÉ

Dolors

L´alé de les roses
es queda enmig dels gestos,
petit bocí de bellesa.

EL VENTILADOR

Acabe de llegir a un bloc, que en Corea els ventiladors porten un temporitzador com dispositiu salvavides i que el govern Coreà recomana no utilizar aquest aparell per la nit.
Cada any els diaris coreans registren unes quantes morts per ventilador.
Aquesta notícia m´ha fet recordar aquell cap de setmana que havia esborrat de la meua memòria.
Avui, per primera vegada, he decidit contar el que va passar ara fa treinta anys , aquell diumenge, en el que a les 11 de la nit , vaig posar la clau al pany del pis que compartia amb Cosme.
Dos dies més tard, seguia donant voltes. Ho vaig notar pel soroll que escoltava mentre caminava pel passadís. En obrir la porta de la habitació esperava trobar-lo, com sempre, tirat al llit després d´un cap de setmana de festa.
Mentre em decidia a entrar anava pensant en l´aparell que havia amagat el divendres, baix del llit. Després de fer unes pases en la penombra em vaig parar en sec. No conseguia distingir res amb claretat, sols notava un fort olor a flors mortes. Tenia que obrir la finestra, no podía soportar aquell aire espes de l´habitació.
En obrir-la allí estava ell, al llit, amb la llengua fora, el ulls desorbitats, la pell groga com un pergamí i amb els pels de punta.
El ventilador seguía donant voltes baix del llit, on l´havia deixat el divendres per la vesprada.
Cosme tenia raó quan eixe mateix matí em va soltar de sobte:
- No vull cap aparell elèctric a l´habitació , ni una bombeta i menys un ventilador, s´empasen l´aire!.Ho diu el diari de l´associació.
- Mira que eres maniàtic- vaig dir- ara si ho vols així, oblidat de la meua companyia fins que arribe el fred. Saps que no puc soportar el calor ni les finestres obertes.
- És la primera noticia que tinc- va dir, mentre obria el palmito.
- Et done de temps fins el dilluns- vaig sentenciar.

Deixant-lo amb el seu vent natural vaig abandonar el pis decidida a comprar un d´aquells ventiladors que estaven d´oferta a l´hiper .
Mentre baixava per l´escala anava pensant que tindria que buscarme un altre lloc on viure. Desde que Cosme havia entrat en aquella secta, la convivencia resultava cada vegada més incòmoda.
A l´hiper encara quedava un ventilador a molt bon preu. En tornar al pis, Cosme ja no estava. Així que tenia temps per fer el que havia pensat, segur que no tornaria. Per si de cas ho vaig comprobar obrint l´armari: no estaven els pantalons ni la samarreta que Cosme lluia cada cap de setmana.
Deixant la caixa damunt del llit i mentre llegia les instruccions, anava pensant com podría amagar l´aparell de manera que Cosme no notara la seua presència.
Per sort no teniem un llit japonés. Després de treure el ventilador vaig comprobar que el lloc perfecte per amagar-lo era baix del llit.
Tenia la coartada perfecta, aquell cap de setmana havia quedat amb la meua amiga i estariem juntes fins al diumenge a una casa rural.
Després de preparar la maleta , baixar la caixa del ventilador al contenidor i programar el temporalitzador, vaig sortir de casa decidida a passar un cap de semana inolvidable. Amb Magda podía ocorrer qualsevol cosa, com la vegada que van coneixer a aquells cubans.
I quan Cosme preguntara, podría tapar-li la boca amb:

- A mi què em comptes?- jo he estat fora amb Magda tot el cap de setmana. Deu haver segut la casera. Recordes?. L´ estiu passat no varem parar de demanar-li l´aire acondicionat.

I ara, ell estava allí, mirant-me amb aquells ulls desorbitats i amb la llengua fora.

Vaig agafar un llençol de l´armari i en anar a tapar-lo vaig caure a terra tan curta com sóc, perdent el coneixement durant dos o tres hores. Això és el que em va dir Cosme, mentre esperavem a la cuina davant d´una tassa de tila, a que el Samur retirara el cos sense vida del coreà.

Dolors

Relat inspirat fent una ullada al bloc:

http://ideesicontraidees.blogspot.com

On vaig llegir :

En Corea del Sur corre una leyenda urbana, ampliamente extendida, que dice que un ventilador, si se deja en funcionamiento en una habitación cerrada durante la noche, puede producir la muerte de los que están durmiendo dentro de la habitación.

PIRATA

Ja feia una eternitat que navegava per l´Univers amb el seu vaixell. No recordava quan havia començat el seu viatge.
De tant en tant, quan dormia, somiava amb una illa enmig d´un mar de cel fosc.
Així va passar temps i temps i temps.
Fins que un dia va arribar a la lluna , en el seu millor moment, durant el Quart Creixent . Va passar cinc dies navegant pels seus mars, envoltats de serralades i fileres de petites muntanyes.
La lluna era meravellosa . Va decidir guardar en aquella illa, de l´espai estelar, el seu secret, triant la zona sud, una de les més antigues de la seua superfície, vestida de cràters. En un d´ells va guardar el seu tresor d´estels.

A la terra, milions de vaixells buscaven desesperats el Nord.