![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqnAf87s3J0p8sQM2RUddMaV6ZHDGFEKVeFli0jM-yexg8_rRYH9syi0PT_ZAoisu5UAyHOP3_ztLl0Y-TIHGloZ6EbpjXoQqMHlio16BH-eCHL27qDLTxz-g-SKy7juWkDohs1NgSucwl/s200/ll+015.jpg)
El pages cossetà conrreava la lluna. Aquell fonoll no parava de crèixer i crèixer . Dia i nit, nit i dia, mirava a la terra, malaint el vespre que es va ficar la llavor a la butxaca. A la terra ferma, una cossetània escrivia un poema a la lluna verda.