PINOTXO L´ASTUT

"PINOTXO L´ASTUT" Gianni Rodari

Il.lustracions - Dolors Todolí/ 1.995

Fa temps, vaig fer aquestes il.lustracions del conte de Rodari, per contar-lo als petits. També vaig fer una adaptació ( teatre) per representar-lo el dia del llibre ( 1.995). De tant en tant tornem a fer la representació per als infants petits.

He triat el tercer final.

ALGUNS MOMENTS DE LA REPRESENTACIÓ

El text del conte el trobareu aquí.

http://colegios.pereiraeduca.gov.co/instituciones/galeriadigital/Espanol/_Literatura/Doc_web/Libreria%20infantil1/sites/rincon/trabajos_ilce/c_jugar/sec_8.html

EXPERIÈNCIES- LES BUTXAQUES DE LA LLUNA

LA LLUNA 5 anys

A l´aula tenim el racó de les butxaques. Plens de coses que porten a l´aula. Papers, pedretes, coses petites...

Quan ja no caben més coses , buidem les caixes i fem alguna activitat amb el material.
Un dia van fer una lluna i els nens van inventar una petita història

LES BUTXAQUES DE LA LLUNA
Hi havia una vegada una lluna que vivia al cel, com totes les llunes. Estimava als nens i un dia va veure que els majors llançaven al fem les seues coses.

Els nens volien totes aquelles coses que portaven a les butxaques, però una vegada i un altra els feien tirar el que guardaven.

Així que tots els dies la lluna baixava a la terra i guardava les coses dels nens en les seues butxaques. La lluna tenia una butxaca per a cada nen.

Totes les nits els nens miraven la lluna amb un telescopi i buscaven el que els havia guardat la lluna. I dormien feliços.

EXPERIÈNCIES-EL TEMPS

Hi havia un rellotge que era xica, sempre parlava així: tic-tac, tic-tac, tic-tac i no parava mai de parlar.

QUÈ ÉS EL TEMPS? 5 anys 2.003
Tot comença amb aquesta pregunta al voltant del temps.

-El temps és quan arribem tard (Salvador)
-El temps passa a poc a poc. ( Gala)
-Si vaig a la muntanya porte un rellotge per saber l´hora que és. ( Sergio)
-De vegades canvia el temps (Mar)
-El temps és quan anem tard als llocs. La meua iaia va vindre tard a per i i jo plorava perquè no venia. (Javier)
-El temps el podem fer amb un rellotge amb números. (Sergio)
-El temps també passa ràpid.(Gala)
-Si. De vegades uno es dona pressa per arribar als llocs i altres no.(Mar)
-El temps abans era diferent, perquè no tenía terra. (Gala)
-Però el temps també és quan plou i no fa sol, i el temps si que té terra. ( Anabel)
-Però de vegades plou en un lloc i en altres fa sol ( Paula)
-Aquest matí,pareix que va a ploure ( Maria)
-Quan plou és bó per a les plantes ( Alan)
-I quan un nen vol anar a la piscina i plou té que anar a jugar a un altra cosa. (Miguel)
-El temps és una cosa que passa i el altre temps és el del rellotge ( Natana)
-El temps que passa és quen fa sol o núvol i el temps del rellotge és el que comptem, un hora, dos hores i fa tic-tac.(Marta)
-El tems no fa sempre tic-tac. I també és quan es fa de nit i de dia.( Carlos)
-El rellotge també canvia quan dorms i fa rin-ring i et desperta. (Salvador)

Després de la conversa un capítol del llibre " El hombre que lo tenia todo, todo, todo"

Miguel Àngel Asturias. Ed. Siruela



I en acabar un dibuix de rellotges i un petit text.


1-La xiqueta va dir al pare: puc anar a jugar al pati?. Però no la va deixar perquè es portava mal. I el rellotge feia: ding-dang, ding-dang, i el pare es va despertar enfadat.(Natana)
2-Hi havia una vegada un peix rinoceront i un peix espasa que jugaven pel seu compte a la pilota. El rellotge de la panxa feia: tic-tac, tic-tac, però ells seguien jugant.(Miguel)

1-Era un rellotge de Van Gogh i un tauró va encendre foc per fer una casa de metall al rellotge. Els taurons eren bons, cuidaven els rellotges. ( Jordi)
2-Això era un rellotge sol. Quan passava un hora un sol brillava molt. ( Natalia)

1-Estava en el llit i van caure rellotges. Un rellotge, bola del món, feia: tic-tac, tic-tac, molt ràpid. L´altre rellotge era una nau espacial i feia: tan-tan, tan-tan, tan tan... I no deixaven dormir a ningú. (Javier)
2-Era un rellotge que parlava: a despertar, a despertar. Va tancar els ulls i els va obrir. El rellotge feia tic-tac i un tauró tigre nadava pel cel. ( Marc)

CONTE

"ELS MENJALLETRES" Dolors Todolí 2.003

Allà on el món s´acaba, a la selva on creixen les paraules, hi viuen els Menjalletres.Els Menjalletres foren els primers animals en arribar-hi a aquesta selva. Com eren animals pacífics, no tenien cap gana d´engolir-se els uns als altres i d´alguna manera descobriren pue podien alimentar-se de lletres i paraules, els únics fruits que els oferien els arbres i les plantes.

Com es feren bon profit decidiren, un dia, arrelar-se en la terra que els havia acollit. I des d´aquell temps llunyà, els Menjalletres habiten aquesta selva, que s´hi troba on el món s´acaba.

Al lleó sols li agraden les lletres sense lligar. Tots els matins ix a caçar lletres, devorant, amb molt de gust, tot l´abecedari. Comença per les vocals i acaba amb la z.

Després de menjar fa la sesta a l´ombra d´un arbre i els ocells canten la seua cançó.

"Quan el lleó ix pel matí,

si menja una i, es fa prim,

si caça una a, es toca el cap,

si menja una e, li cau un pel,

si caça una o, es fa molt fort,

i quan menja una u, es queda mut.

Quan el lleó dorm, les erugues sil.làbiques deixen el seu amagatall. Baixen pels troncs dels arbres i devoren fulles tendres de síl.labes.

Després de menjar, s´arrosseguen al ritme d´alegres melodies sil.làbiques i onomatopèiques.

La serp monosil.làbica s´empassa totes les paraules d´un cop que hi troba. Quan arriba a l´arbre que dona aquestos fruits, s´enfila cap amunt i no para d´engolir paraules: TREN, FLOR, PA, MAR, SOL, CAP, FI...i quan ja està plena se´n va a dormir.

A la matinada i al capvespre la zebra bisil.làbica menja fruits de dos cops que acompanya d´herba dolça.

Quan acaba, les seues ratlles de nit prenen els colors de les paraules que s´ha rumiat.

El cocodril trisil.làbic surt del riu a trenc d´alba. Llavors, s´empassa de bon gart totes les paraules de tres cops que troba i tot seguit, en un girant d´ulls, desapareix amb la panxa plena de PIRATES, TOMAQUES, SABATES, TORTUGUES, PILOTES I MUNTANYES...

La girafa adjectiva, molt fina, alegre i divertida, menja sempre fulles de l´arbre adjectiu.

Tremola quan agafa una fulla poruga.

Corre veloç quan s´empassa una fulla ràpida.

Es passa el dia davant del mirall quan menja fulles presumides.

I canvia de color quan traga fulles: BLAVES, GROGUES, TARONJA, VERDES...

A més a més, amagats a la selva, s´hi troben el llops verbals, l´estruç adverbi i altres animals que saben molt del gust de les paraules. Si els vols conèixer sols tens que dir les paraules que mengen i surtiran a menjar de les teues mans.

Tots aquestos animals aparèixen a la classe de tant en tant. Tenim uns plats plens de les paraules que més els agraden. I amb ells, depenent de les que han menjat, inventem petites històries, poesies, endevinalles que enganxem als arbres de la seua selva.

EXPERIÈNCIES-JUGANT AMB RODARI 2- TALLER

TALLER DE BIBLIOTECA. 5 ANYS

"L´AVENTURA DE RINALDO" "Molts contes per a jugar" (editat per Alfaguara), del polifacètic Gianni Rodari (1920-1980)Aquí podeu llegir tots els contes, amb els seus respectius finals i l’elecció de l’autor, gràcies a un permís de la RAI.

Un cop acabada la lectura del conte i dels finals de l´autor. Cadascú pensa amb una paraula que pot dir Rinaldo i fan la part d´il.lustració.
Primer fan una il.lustració ( collage i dibuix), després conten el que passa ( ho apunta l´adult. Anem preguntant als infants mentre estan fent la il.lustració i apuntem. Després revisem el text amb els infants, per si volen canviar alguna cosa) i fem un llibre. El llibre passa a formar part de la biblioteca d´aula.

1-PARAULA: COTXE

Rinaldo diu "cotxe" i a la porta aparca un cotxe molt bonic. Se´n va de viatge per totes es carreteres del món. És un cotxe màgic.

( Joan)

2-PARAULA: AVIÓ

Diu la paraula avió i un avió menut cau damunt del seu cap. Rinaldo cau a terra. Un altre avió para al terrat de la seua casa. Rinaldo no sap que fer amb l´avió. Decideix aprende a volar i ´se´n va de viatge.

(Fran)

1-SABATES

Rinaldo ha perdut una sabata. Quan diu "sabata", comencen a ploure sabates, pero sense parella. Ara tothom va amb una sabata diferent a cada peu.

(Paula)

2-CASA

Quan diu casa, s´ompli tot de cases molt boniques. La gent canvia de casa i tria la que més li agrada. Ara tots tenen cases i sense pagar. El fan alcalde i sempre diu paraules bones per a la gent.

(Jorge)

1- POMES

Rinaldo diu : "pomes" i cauen pomes de totes classes. Ara sols menja pastis de poma i sopa de poma que fa la seua tia. Decideix no dir més parules de menjars.

(Pablo)

2- PASTIS

Quan diu "pastís" cauen del cel. Per a que no li caiguen al cap treu un paraigua. Ara sense va amb parigua per dins de casa i pel carrer, així no li cau res al cap.

(Aida)

1- BICICLETA

Com vol jugar amb els seus amics i no tenen bicicletes, diu la paraula bicicleta. Ara pot jugar sempre amb tots els amics.

(Gabriel)

2-PINTA

Rinaldo diu "pinta" , perquè havia perdut la seua, pero com veu que no cauen puja al terrat. Els ocells estan agafant totes les pintes per pentinar-se les plomes.

(Irene)

FANTASMES

Diu "fantasmes" i apareixen molts. Però com no té por juga amb ells totes les nits i gasta bromes.

Són fantasmes divertits.

(David)

EXPERIÈNCIES - RODOLINS DE L´OCELL

L´OCELL I LA LLUNA -4 anys - 2.005



Per què tens tantes potes?
Per xutar a moltes pilotes.

Per què estas asustat?
Perquè ha miolat un gat


Per què tens el cos groc?
Perquè m´agrada el joc

Per què tens un ala vermella?
Perquè m´ha menjat una rosella

Per què voles pel cel?
Per què busque un estel.

Per què rius?
Perquè sóc xicotiu

Per què tens el cap blau?
Perquè és un color suau.

Per què tens el color roig?
Perquè estic un poc boig.

Per què estas content?
Perquè sóc molt valent.

Per què tens el cos taronja?
Perquè m´agrada fer broma.

Després de contar el conte " L´ocell i la lluna" i enllaçant amb els tallers de plàstica al voltant de Miró, il.lustren i inventen rodolins.