COM EXPLICAR CONTES: UN CONTE

Com diu Sara C. Bryant en el seu llibre " Com explicar contes": les qualitats d´aquest conte ( que segueix agradant als nens i fa anys que le conte ) comunes a altres contes com per exemple " Els tres porquets" o Rinxols d´Or" són:

-La rapidesa en l´acció

-L´element repetitiu
-La simplicitat tenyida de misteri

Aquestos contes agraden sobre tot als nens de tres anys. Els agrada que els tornem a contar fins que els aprenen i s´avançen a l´acció. De vegades jugue a enganyar-me i els agrada a ells continuar contant el conte.

Aquest el vaig il.lustrar d´una manera molt senzilla (1.998), per a la biblioteca d´aula de tres anys i encara continuen gaudint d´ell.

"LA VELLA I EL SEU PORC"

Heus ací que, un bon dia, una vella, bo i escombrant a casa seva, va trobar un dineret tot abonyegat.

-Què faré d´aquest dineret?- es va dir- Me n´aniré al mercat i em compraré un porquet.

Tal dit, tal fet. Se´n va anar al mercat i comprà un porquet, però quna tornava cap a casa va trobar una tanca i el porc no va voler saltar-la.

La vella deixà fer el porc, anà una mica més lluny i li va dir:

-Gos, mossega el meu porquet, perquè no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.

Però el gos no va voler mossegar al porc.

Una mica més enllà, la vella trobà un garrot i li va dir:

-Garrot, vés a pegar al gos, perquè no vol mossegar el porquet, i el porquet no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.

Però el garrot no va voler pegar al gos.

Una mica més enllà trobà un foc. I la vella li va dir:

-Foc, vés a cremar el garrot, perquè no vol pegar al gos, el gos no vol mossegar el porc , el porc no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.

Però el foc no va voler cremar el garrot.

Una mica més enllà , la vella va trobar aigua i li va dir:

-Aigua vés a apagar el foc, perquè no vol pegar al gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.

Però l´aigua no va voler apagar el foc.

Una mica més enllà, la vella va trobar un vedell i va dir:

-Vedell, beu-te tota l´aigua perquè no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el bastó, el bastó no vol pegar al gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.

Però el vedell no va voler beure l´aigua.

Una mica més enllà trobà una corda i li va dir:

-Corda, lliga al vedell que no vol beure aigua, l´aigua no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pegar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc.

Però la corda no va voler lligar el vedell.

Una mica més enllà, va trobar un ratolí i va dir:

- Ratolí, ratolinet, has de rosegar la corda, perquè no vol lligar el vedell, el vedell no vol beure´s l´aigua, l´aigua no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pegar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc.

Però el ratolí no va voler rosegar la corda.

Una mica més enllà la vella va trobar un gat i va dir:

- Gat, gatot, has d´agafar el ratolí, perquè no vol rosegar la corda, la corda no vl lligar el vedell, el vedell no vol beure l´aigaua, l´aigua no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pegar al gos, el gos no vol mossegar el porc i el porc no vol saltar la tanca, i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc.

I el gat va dir:

-Si vols anar a cercar-me una tassa de llet d´aquella vaca que hi ha allà baix, agafarè el ratolí.

Aleshores la vella va anar a trobar la vaca. Però la vaca no li va voler donar llet si no anava a cercar un bon feix d´herba.

La vella li va portar l´herba i la vaca va deixar que la vella li munyís una tassa de llet per al gat.

El gat va beure la llet i aleshores si que va voler agafar el ratolí, el ratolí va voler rosegar la corda, la corda va voler lligar el vedell, el vedell va voler beure l´aigua, l´aigua va voler apagar el foc, el foc va voler cremar el garrot, el garrot va voler pegar el gos, el gos va voler mossegar el porc i el porc va saltar la tanca. I així la vella arribà a casa abans que es fes fosc.

Per seguir el conte i després jugar a contar-lo: panell amb velcro i els personatges del conte.
També és poden fer titelles, enganzant un pal als personatge i representar el conte.

TITIRITIC-TITIRITEC

Titiritic-titiritec.

Un carro carregat de titelles

viatja per un camí d´estrelles.

La lluna hi és,

i la bruixa també,

l´ogre menjallunes,

fades i donyets,

la rateta que escombrava

l´escaleta,

i l´Alícia amb bicicleta.

Rinxols d´or

que va a la casa de l´ós.

Un drac de llum,

un sol del temps,

i el salimbanqui del cel,

dibuixa el camí amb un estel.

Dolors Todolí.

PINOTXO L´ASTUT

"PINOTXO L´ASTUT" Gianni Rodari

Il.lustracions - Dolors Todolí/ 1.995

Fa temps, vaig fer aquestes il.lustracions del conte de Rodari, per contar-lo als petits. També vaig fer una adaptació ( teatre) per representar-lo el dia del llibre ( 1.995). De tant en tant tornem a fer la representació per als infants petits.

He triat el tercer final.

ALGUNS MOMENTS DE LA REPRESENTACIÓ

El text del conte el trobareu aquí.

http://colegios.pereiraeduca.gov.co/instituciones/galeriadigital/Espanol/_Literatura/Doc_web/Libreria%20infantil1/sites/rincon/trabajos_ilce/c_jugar/sec_8.html

EXPERIÈNCIES- LES BUTXAQUES DE LA LLUNA

LA LLUNA 5 anys

A l´aula tenim el racó de les butxaques. Plens de coses que porten a l´aula. Papers, pedretes, coses petites...

Quan ja no caben més coses , buidem les caixes i fem alguna activitat amb el material.
Un dia van fer una lluna i els nens van inventar una petita història

LES BUTXAQUES DE LA LLUNA
Hi havia una vegada una lluna que vivia al cel, com totes les llunes. Estimava als nens i un dia va veure que els majors llançaven al fem les seues coses.

Els nens volien totes aquelles coses que portaven a les butxaques, però una vegada i un altra els feien tirar el que guardaven.

Així que tots els dies la lluna baixava a la terra i guardava les coses dels nens en les seues butxaques. La lluna tenia una butxaca per a cada nen.

Totes les nits els nens miraven la lluna amb un telescopi i buscaven el que els havia guardat la lluna. I dormien feliços.

EXPERIÈNCIES-EL TEMPS

Hi havia un rellotge que era xica, sempre parlava així: tic-tac, tic-tac, tic-tac i no parava mai de parlar.

QUÈ ÉS EL TEMPS? 5 anys 2.003
Tot comença amb aquesta pregunta al voltant del temps.

-El temps és quan arribem tard (Salvador)
-El temps passa a poc a poc. ( Gala)
-Si vaig a la muntanya porte un rellotge per saber l´hora que és. ( Sergio)
-De vegades canvia el temps (Mar)
-El temps és quan anem tard als llocs. La meua iaia va vindre tard a per i i jo plorava perquè no venia. (Javier)
-El temps el podem fer amb un rellotge amb números. (Sergio)
-El temps també passa ràpid.(Gala)
-Si. De vegades uno es dona pressa per arribar als llocs i altres no.(Mar)
-El temps abans era diferent, perquè no tenía terra. (Gala)
-Però el temps també és quan plou i no fa sol, i el temps si que té terra. ( Anabel)
-Però de vegades plou en un lloc i en altres fa sol ( Paula)
-Aquest matí,pareix que va a ploure ( Maria)
-Quan plou és bó per a les plantes ( Alan)
-I quan un nen vol anar a la piscina i plou té que anar a jugar a un altra cosa. (Miguel)
-El temps és una cosa que passa i el altre temps és el del rellotge ( Natana)
-El temps que passa és quen fa sol o núvol i el temps del rellotge és el que comptem, un hora, dos hores i fa tic-tac.(Marta)
-El tems no fa sempre tic-tac. I també és quan es fa de nit i de dia.( Carlos)
-El rellotge també canvia quan dorms i fa rin-ring i et desperta. (Salvador)

Després de la conversa un capítol del llibre " El hombre que lo tenia todo, todo, todo"

Miguel Àngel Asturias. Ed. Siruela



I en acabar un dibuix de rellotges i un petit text.


1-La xiqueta va dir al pare: puc anar a jugar al pati?. Però no la va deixar perquè es portava mal. I el rellotge feia: ding-dang, ding-dang, i el pare es va despertar enfadat.(Natana)
2-Hi havia una vegada un peix rinoceront i un peix espasa que jugaven pel seu compte a la pilota. El rellotge de la panxa feia: tic-tac, tic-tac, però ells seguien jugant.(Miguel)

1-Era un rellotge de Van Gogh i un tauró va encendre foc per fer una casa de metall al rellotge. Els taurons eren bons, cuidaven els rellotges. ( Jordi)
2-Això era un rellotge sol. Quan passava un hora un sol brillava molt. ( Natalia)

1-Estava en el llit i van caure rellotges. Un rellotge, bola del món, feia: tic-tac, tic-tac, molt ràpid. L´altre rellotge era una nau espacial i feia: tan-tan, tan-tan, tan tan... I no deixaven dormir a ningú. (Javier)
2-Era un rellotge que parlava: a despertar, a despertar. Va tancar els ulls i els va obrir. El rellotge feia tic-tac i un tauró tigre nadava pel cel. ( Marc)

CONTE

"ELS MENJALLETRES" Dolors Todolí 2.003

Allà on el món s´acaba, a la selva on creixen les paraules, hi viuen els Menjalletres.Els Menjalletres foren els primers animals en arribar-hi a aquesta selva. Com eren animals pacífics, no tenien cap gana d´engolir-se els uns als altres i d´alguna manera descobriren pue podien alimentar-se de lletres i paraules, els únics fruits que els oferien els arbres i les plantes.

Com es feren bon profit decidiren, un dia, arrelar-se en la terra que els havia acollit. I des d´aquell temps llunyà, els Menjalletres habiten aquesta selva, que s´hi troba on el món s´acaba.

Al lleó sols li agraden les lletres sense lligar. Tots els matins ix a caçar lletres, devorant, amb molt de gust, tot l´abecedari. Comença per les vocals i acaba amb la z.

Després de menjar fa la sesta a l´ombra d´un arbre i els ocells canten la seua cançó.

"Quan el lleó ix pel matí,

si menja una i, es fa prim,

si caça una a, es toca el cap,

si menja una e, li cau un pel,

si caça una o, es fa molt fort,

i quan menja una u, es queda mut.

Quan el lleó dorm, les erugues sil.làbiques deixen el seu amagatall. Baixen pels troncs dels arbres i devoren fulles tendres de síl.labes.

Després de menjar, s´arrosseguen al ritme d´alegres melodies sil.làbiques i onomatopèiques.

La serp monosil.làbica s´empassa totes les paraules d´un cop que hi troba. Quan arriba a l´arbre que dona aquestos fruits, s´enfila cap amunt i no para d´engolir paraules: TREN, FLOR, PA, MAR, SOL, CAP, FI...i quan ja està plena se´n va a dormir.

A la matinada i al capvespre la zebra bisil.làbica menja fruits de dos cops que acompanya d´herba dolça.

Quan acaba, les seues ratlles de nit prenen els colors de les paraules que s´ha rumiat.

El cocodril trisil.làbic surt del riu a trenc d´alba. Llavors, s´empassa de bon gart totes les paraules de tres cops que troba i tot seguit, en un girant d´ulls, desapareix amb la panxa plena de PIRATES, TOMAQUES, SABATES, TORTUGUES, PILOTES I MUNTANYES...

La girafa adjectiva, molt fina, alegre i divertida, menja sempre fulles de l´arbre adjectiu.

Tremola quan agafa una fulla poruga.

Corre veloç quan s´empassa una fulla ràpida.

Es passa el dia davant del mirall quan menja fulles presumides.

I canvia de color quan traga fulles: BLAVES, GROGUES, TARONJA, VERDES...

A més a més, amagats a la selva, s´hi troben el llops verbals, l´estruç adverbi i altres animals que saben molt del gust de les paraules. Si els vols conèixer sols tens que dir les paraules que mengen i surtiran a menjar de les teues mans.

Tots aquestos animals aparèixen a la classe de tant en tant. Tenim uns plats plens de les paraules que més els agraden. I amb ells, depenent de les que han menjat, inventem petites històries, poesies, endevinalles que enganxem als arbres de la seua selva.