dilluns, 18 de maig del 2009

MARIO BENEDETTI


ESTADOS DE ÁNIMO

A veces me siento
como un águila en el aire.
- Pablo Milanés


Unas veces me siento
como pobre colina
y otras como montaña
de cumbres repetidas.
Unas veces me siento
como un acantilado
y en otras como un cielo
azul pero lejano.
A veces uno es
manantial entre rocas
y otras veces un árbol
con las últimas hojas.
Pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones
una laguna verde
inmóvil y paciente
conforme con sus algas
sus musgos y sus peces,
sereno en mi confianza
confiando en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme.



Mario Benedetti

http://www.youtube.com/watch?v=3Q4myDcshGY
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/mbenedetti/voces.shtml

diumenge, 17 de maig del 2009

OMBRA ESTIMADA



El gris comença
a tenyir el dia
anunciant la pluja.
Inmòbil,
mire l´horitzò
en una teraninya.
Ho he perdut tot,
el mar blau on em mirava,
el sol que m´acaronava,
la veu de les paraules,
que em contaven
la meua infantesa.
En una maceta,
unes formigues dibuixen
camins de serp a terra,
mentre els núvols,
segueixen omplint
d´incertesa el cel.
Ho he perdut tot,
les hores del vell rellotge,
el somriure dels seus llavis
en les meues mans,
l´aroma a pell de taronja
de l´hivern.
Avui, he tornat al jardí del seu balcó,
que tant estimava.

Sols em queda la fosca claror,
de la seua ombra
dibuixada en els geranis.

( A la meua mare)

Dolors

Dolors

L´univers gravita.
Cada cosa té una manera
d´estar a terra.

UN ALTRE DIA


Dolors

Sense rés més,
el peix arriba al terrat
i el gat a la mar.
Sabates damunt la terra,
obrint la seua boca
als peus, cansats,
que surten al carrer
incontrolats.
El dia comença
com sempre,
amb un silenci
de sorolls.
Camine
per parcs
sense ocells,
per jardins
d´asfalt
i rieres esborrades.
Les granotes ,
amb les anques al plat,
de la cuina moderna,
em conviden a passar
un bon dia.

dimarts, 12 de maig del 2009


Dolors

Un peix amagat
en la foscor de l´aigua
persegueix la llum.

MIRA...QUÈ VEUS?













Un conte que varem imaginar Carmela Mayor ( il.lustradora) i jo ( text).
Auto edició ( 60 exemplars)

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Avui, després de classe, a migdia, he passat per la llibreria "Gavina" de Gandia, com quasi totes les setmanes. Passe una bona estona gaudint dels llibres i de la conversa amb Xelo. I com sempre trobe un llibre o conte que no puc deixar de comprar.
I ...
...he trobat,
no calen més paraules...









No ho he pogut resistir i aquesta vesprada he posat el CD de la cançó mentre mostrava el llibre als infants de tres anys ( la meua classe) . L´han escoltat sense moure´s . I en acabar han fet un aplaudiment tan gran que hi ha hagut un bis de Sisa.
Per les coses ben fetes no passa el temps...