dimecres, 15 d’abril del 2009

CONTE D´UN GEGANT

GEGANT
Dolors Todolí/1.995

Al bell punt de mitja nit, quan la lluna ja estava en mig del cel i les estrelles la rondaven, un gegant esperava el dia.
Havia deixat la seua cova i desitjava arribar a la ciutat i trobar una casa per a viure.


El sol cafit, calfa i el gegant arriba a la ciutat amb la seua maleta gegant, el seu nas gegant i les seues sabates gegants.
Somriu. La ciutat està plena de edificis i cases!
_ Segur que trobe una- pensa el gegant.
Camina i camina ...
-Una casa! Amb terrat! Amb finestres! i amb una porta per entrar!- crida.
Però en intentar entrar, ni la seua sabata cap per la porta!

-Un altra casa! Pareix més gran que la d´abans!- diu.
Però en intentar entrar, sols cap la punta de la sua sabata.
Una casa!. Amb un terrat, una porta i una finestra.
Gegant ja està dins. Ja ha trobat la seua casa. Una casa gegant per a un gegant
Per la nit canta i balla:
El gegant de la ciutat,
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat,
ara balla pel terrat.
I després de ballar una llarga estona se´n va al seu llit de gegant, a l´habitació gegant de la seua casa gegant.
Dorm, feliç, amb el seu barret gegant al cap.

EXPERIÈNCIES- LIMMERICK

EL LIMMERICK
Un recurs per jugar amb les paraules. Primer practiquem a nivell oral, moltes vegades i els apuntem. També busquem en el diccionari de la rima i fem llistats de paraules que rimen.
Abans han fet molts rodolins.

El taller consisteix en pensar un personatge, en aquest cas eren animals, fer un limmerick i després il.lustrar-lo.
El limmerick és una estructura de cinc versos que rimen el primer amb el segon, el tercer amb el quart i el quint és una exclamació que rima amb el primer.
El primer vers comença amb hi havia una vegada, això diu que era...i elnucli és un substantiu.
El segon vers te com a nucli un adjectiu enmascarat en una oració de relatiu.
El tercer i quart vers presenten accions verbals i el quint , tornem al principi.
ANIMALS (5 anys) 2.003

1-Hi havia una vegada una girafa,
que sempre anava molt guapa.
Però un dia va canviar de color,
i va trobar un tresor.
Vaja amb la girafa, què sempre anava molt guapa!

2-Això diu que era un lleopard,
que tenia el coll molt llarg.
Un dia anava a caçar
i no podia menjar.
Pobre lleopard, que tenia el coll molt llarg!
1-Hi havia una vegada un lleó,
que pareixia un gos.
Quan anava per la selva,
lladrava de meravella.
Ai d´aquell lleó, què pareixia un gos!.

2- Hi havia una vegada un tauró ,
que menjava torró.
Un dia estava enfadat,
perquè una dent s´havia trencat.
Ai d´aquell tauró, que menjava torró!.

1-Això diu que era un animal,
que era genial.
Com era un poc miop,
sempre feia autoestop.
Quin animal, tan genial!

2- Hi havia una vegada un lleó
que era un esnob.
Es pintava la melena de roig,
i estava un poc boig.
Pobre lleó, que era un esnob!

CONTE

Dolors Todolí 2.008
La caixa es transforma en......quatre parets i un terra, o tres parets un terra i un sostre, que poden albergar mobles, quadres, personatges......un quadre amb profunditat on es pot "pintar" amb coses "boniques" que es troben per......la caixa pot esdevenir en un cofre d´un tresor fet amb.......la caixa pot esdevenir en un espai que, vist per un forat, pot semblar molt gran o......La caixa pot esdevenir en un teatre d´ombres xineses......la caixa pot esdevenir en un contenidor de llum......La caixa pot esdevenir en un mòdul, una peça o un maó de construcció......Podem construir qualsevol cosa...TAN SOLS TENIM QUE TROBAR LA NOSTRA CAIXA


Qui vol una caixa?
Hi ha una perduda enmig del prat. És gran i pot ser estiga plena de tresors.

Anem, algú ha deixat oblidada aquesta caixa.
Què amagarà dins?


Tindrem que trobar la manera d´obrir-la.
Tal vegada, utilitzant un pal.
-Sóc un arriscat grimpador que s´atreveix amb la muntanya més alta.
-Sóc una audaç alpinista que s´aventura a pujar a les altures..
- Sóc capaç de pujar tot sol? o tal vegada necessite una mica d´ajuda?

Buscant tresors naveguem, amb escases provisions, en un vaixell pirata...
...endinsant-se amb mars estranys.
-Una illa!!!
-Estem salvats!!!
-T´agrada la nostra casa?
DEDICAT A TOTHOM QUÉ BUSCA LA SEUA CAIXA...

dimarts, 14 d’abril del 2009

COM EXPLICAR CONTES: UN CONTE



Com diu Sara C. Bryant en el seu llibre " Com explicar contes": les qualitats d´aquest conte ( que segueix agradant als nens i fa anys que le conte ) comunes a altres contes com per exemple " Els tres porquets" o Rinxols d´Or" són:
-La rapidesa en l´acció
-L´element repetitiu
-La simplicitat tenyida de misteri
Aquestos contes agraden sobre tot als nens de tres anys. Els agrada que els tornem a contar fins que els aprenen i s´avançen a l´acció. De vegades jugue a enganyar-me i els agrada a ells continuar contant el conte.
Aquest el vaig il.lustrar d´una manera molt senzilla (1.998), per a la biblioteca d´aula de tres anys i encara continuen gaudint d´ell.
"LA VELLA I EL SEU PORC"
Heus ací que, un bon dia, una vella, bo i escombrant a casa seva, va trobar un dineret tot abonyegat.
-Què faré d´aquest dineret?- es va dir- Me n´aniré al mercat i em compraré un porquet.
Tal dit, tal fet. Se´n va anar al mercat i comprà un porquet, però quna tornava cap a casa va trobar una tanca i el porc no va voler saltar-la.
La vella deixà fer el porc, anà una mica més lluny i li va dir:
-Gos, mossega el meu porquet, perquè no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.
Però el gos no va voler mossegar al porc.

Una mica més enllà, la vella trobà un garrot i li va dir:
-Garrot, vés a pegar al gos, perquè no vol mossegar el porquet, i el porquet no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.
Però el garrot no va voler pegar al gos.

Una mica més enllà trobà un foc. I la vella li va dir:
-Foc, vés a cremar el garrot, perquè no vol pegar al gos, el gos no vol mossegar el porc , el porc no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.
Però el foc no va voler cremar el garrot.
Una mica més enllà , la vella va trobar aigua i li va dir:
-Aigua vés a apagar el foc, perquè no vol pegar al gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.
Però l´aigua no va voler apagar el foc.
Una mica més enllà, la vella va trobar un vedell i va dir:
-Vedell, beu-te tota l´aigua perquè no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el bastó, el bastó no vol pegar al gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc.
Però el vedell no va voler beure l´aigua.
Una mica més enllà trobà una corda i li va dir:
-Corda, lliga al vedell que no vol beure aigua, l´aigua no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pegar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc.
Però la corda no va voler lligar el vedell.
Una mica més enllà, va trobar un ratolí i va dir:
- Ratolí, ratolinet, has de rosegar la corda, perquè no vol lligar el vedell, el vedell no vol beure´s l´aigua, l´aigua no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pegar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc.
Però el ratolí no va voler rosegar la corda.
Una mica més enllà la vella va trobar un gat i va dir:
- Gat, gatot, has d´agafar el ratolí, perquè no vol rosegar la corda, la corda no vl lligar el vedell, el vedell no vol beure l´aigaua, l´aigua no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pegar al gos, el gos no vol mossegar el porc i el porc no vol saltar la tanca, i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc.
I el gat va dir:
-Si vols anar a cercar-me una tassa de llet d´aquella vaca que hi ha allà baix, agafarè el ratolí.
Aleshores la vella va anar a trobar la vaca. Però la vaca no li va voler donar llet si no anava a cercar un bon feix d´herba.
La vella li va portar l´herba i la vaca va deixar que la vella li munyís una tassa de llet per al gat.
El gat va beure la llet i aleshores si que va voler agafar el ratolí, el ratolí va voler rosegar la corda, la corda va voler lligar el vedell, el vedell va voler beure l´aigua, l´aigua va voler apagar el foc, el foc va voler cremar el garrot, el garrot va voler pegar el gos, el gos va voler mossegar el porc i el porc va saltar la tanca. I així la vella arribà a casa abans que es fes fosc.

Per seguir el conte i després jugar a contar-lo: panell amb velcro i els personatges del conte.
També és poden fer titelles, enganzant un pal als personatge i representar el conte.

TITIRITIC-TITIRITEC


Titiritic-titiritec.
Un carro carregat de titelles
viatja per un camí d´estrelles.
La lluna hi és,
i la bruixa també,
l´ogre menjallunes,
fades i donyets,
la rateta que escombrava
l´escaleta,
i l´Alícia amb bicicleta.
Rinxols d´or
que va a la casa de l´ós.
Un drac de llum,
un sol del temps,
i el salimbanqui del cel,
dibuixa el camí amb un estel.
Dolors Todolí.

dilluns, 13 d’abril del 2009

PINOTXO L´ASTUT

"PINOTXO L´ASTUT" Gianni Rodari


Il.lustracions - Dolors Todolí/ 1.995

Fa temps, vaig fer aquestes il.lustracions del conte de Rodari, per contar-lo als petits. També vaig fer una adaptació ( teatre) per representar-lo el dia del llibre ( 1.995). De tant en tant tornem a fer la representació per als infants petits.














He triat el tercer final.

ALGUNS MOMENTS DE LA REPRESENTACIÓ




El text del conte el trobareu aquí.