L´ombra assaboria
la primera llum de l´alba.
Volia viure eternament.
La nit es menjà la claretat,
esborrant-la.
diumenge, 31 de maig del 2009
OMBRA
L´ombra assaboria
la primera llum de l´alba.
Volia viure eternament.
La nit es menjà la claretat,
esborrant-la.
dijous, 28 de maig del 2009
FUGIDA
Q IXOT
U
Es va despertar tot d´una en un lloc que no era el seu. Estava en una illa de fusta, habitada per una baixa palmera de flor verda i acompanyat per l´únic esser que podía soportar la seua bogeria.
- Ai de l´ai de l´infeliç, què no pot moure´s- diguè el Quixot.
En dir aquestes paraules, li van venir moltes ganes de tornar a caminar, però la materia que tenia enganxada als peus li oposava tanta resistència que caiguè a terra, fent tres tombs i perdent el cap. No era la primera vegada que ho feia.
La seua parella seguia fent guàrdia, deixant que els dies s´escolessin com si fossin minuts; no calia sinó esperar i mantenir-se dret.
Dolors
U
Es va despertar tot d´una en un lloc que no era el seu. Estava en una illa de fusta, habitada per una baixa palmera de flor verda i acompanyat per l´únic esser que podía soportar la seua bogeria.
- Ai de l´ai de l´infeliç, què no pot moure´s- diguè el Quixot.
En dir aquestes paraules, li van venir moltes ganes de tornar a caminar, però la materia que tenia enganxada als peus li oposava tanta resistència que caiguè a terra, fent tres tombs i perdent el cap. No era la primera vegada que ho feia.
La seua parella seguia fent guàrdia, deixant que els dies s´escolessin com si fossin minuts; no calia sinó esperar i mantenir-se dret.
Dolors
Participe amb aquest text en el 108 joc literari :
http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/108e-joc-literari.html
dimarts, 26 de maig del 2009
X
Dolors
Quan tot començava X vivía en un indret transparent, calent i assolellat. No hi havia ni sorra, ni roques de color de sorra, només llum.
Al cap de molt i molt temps- llavors tot durava llargues anyades- X va aprendre a agafar el color de la llum. Ara era exclusivament d´un color engrogueït-sorrenc.
Al cap de molt i molt de temps, a còpia de passar-se mitja vida vivint de la llum del sol, X va començar a tindre ombra i va decidir posar-se en camí, tanmateix, per veure si es trobava a ell mateix.
Així doncs, va esperar que es fes fosc i va canviar de pell.
Al cap de molt i molt temps- llavors tot durava llargues anyades- X va aprendre a agafar el color de la llum. Ara era exclusivament d´un color engrogueït-sorrenc.
Al cap de molt i molt de temps, a còpia de passar-se mitja vida vivint de la llum del sol, X va començar a tindre ombra i va decidir posar-se en camí, tanmateix, per veure si es trobava a ell mateix.
Així doncs, va esperar que es fes fosc i va canviar de pell.
TESTIMONI
+de+Poesia+001.jpg)
Dolors
Seguint el seu camí
enmig de les transformacions del món,
un dinosaure sobrevivent ,
testimonia un passat sense retorn ,
empresonat en grises planes de pedra.
Continuen essent misterioses,
les causes de la rápida extinció dels dinosaures.
Dolors
A la barana dels teus dits,
he vestit aquest instant,
de silencis blancs
i embolcalls de lluna.
Text que participa a la convocatòria de Jesus M. Tibau del no-joc literari de maig, que apareix al seu blog "Tens un racó dalt del món".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)