dilluns, 13 de juliol del 2009

LLIBRES DE GREGUERIES

Per gaudir d´algunes de les gregueries de Ramón Gomez de la Serna:

"LUNARIO DE GREGUERIAS" Ramón Gómezde la Serna - Ed Pre-Textos

La mirada de Ramón es la del asombro infantil, siempre nuevo e incansable ante lo plural y vario. Abreviado museo de intuiciones y estampas, las greguerías de la luna nos hablan de suicidas, contrabandistas, polizontes, relojes, cementerios, camisas o claraboyas. Todo sirve en este impenitente juego de analogías y equivalencias inesperadas, en el que la contemplación nos regala sin tregua imágenes de un caleidoscopio infinito. Y al girar sobre un solo motivo, el lector persiste más fácilmente en el asombro, como ante un único poema a la luna, no catapultado de ser en ser y de objeto en objeto por el bosque inmenso de las greguerías. Las dedicadas al astro de la noche ejemplifican lo que la flor de la greguería en las manos creativas del escritor y, aun traicionándole en parte por la resta de las demás, subrayan su poder poético al máximo de luz y de encadenamiento subyugante. Entrar en sus libros es como franquear las puertas de unos inmensos almacenes de la imaginación. Por eso Neruda le retrató en la oda de NAVEGACIONES Y REGRESOS (1959), que reproducimos al final de este libro, con cucurucho de mago repleto de estrellas, tras haberle denominado "revelador del universo" y "monarca mental". Mario Hernández


"100 GREGUERIAS ILUSTRADAS" Ramón Gómez de la Serna/César Fernandez Arias
Editorial: Media Vaca / 2.000

De las muchas definiciones de greguería que Ramón inventó, ésta es la que ha gozado de mayor fortuna: Humorismo + metáfora = greguería. Pero la greguería es también “algo así como una aceituna preparada lo mismo que esas a las que se quita el hueso y se coloca en su lugar una anchoa.”Ramón Gómez de la Serna escribió a lo largo de su vida más de 10.000. A pesar del número, no se pescan así como así las greguerías: “Nunca se sabe qué cosa es greguería, cuántas quedan posibles, dónde se encuentran las buenas. Para crear greguerías hay que ordeñarse los pelos uno a uno.”De igual manera que Ramón, su hermano en el arte Fernández Arias ha metido en la minipimer su regia cabeza de césar con toda la pelambrera para destilar estos dibujos greguerizantes que greguerizan aún más si cabe las geniales greguerías.El cocodrilo es una maleta que viaja por su cuenta (Ramón)

diumenge, 12 de juliol del 2009

DICCIONARI DE GREGUERIES / A 1


Què és una gregueria? Ramón Gomez de la Serna, que és qui les va inventar, ens ho diu ben clar:

"Les gregueries són només fatals exclamacions de les coses i de l´ànima que ensopeguen entre elles per casualitat, allò que criden els éssers confusament des de la seva inconsciència, allò que criden les coses"
En el fons de la seva ànima les gregueries són metàfores + humor.

HE ENCETAT UN DICCIONARI DE GREGUERIES, ACÍ VAN LES 10 PRIMERES...


Dolors
A: La A del revés és una V amb horitzó

ÀBAC: Aparell per fer operacions bancaries als barris pobres.

ABADEJO: Peix que passa a millor vida descansant en un llit de sal.

ABADESSA: Actriu, vestida eternament de negre, que ha perdut el tren de la vida representant monòlegs de silencis.

ABADIA: Teatre on resonen silencis d´ actrius, recitant la salvació eterna.

ABAIXAR: La manera que té de minvar el pujar.

ABALANÇAR-SE: És l´acció de llançar-se sobre un pastis, quan s´ha fet el règim de la carxofa.

ABANDÓ: És el que fa el sol al dia. El dia el denuncia a la policia, continuament, per abandó del domicili conjugal. Per això torna.

ABANDONAR: És el que fa la pluja als núvols, entregant-se totalment a la seua inclinació natural per baixar a terra.
ABANS: És el que fa el TIC quan no te gana d´esperar el TAC.

diumenge, 14 de juny del 2009

Rellotge sense ombra


Desde temps immemorials la humanitat ha intentat medir el temps i alli estava ell, somiant en ser un rellotge de marca, controlant el temps dels altres.

- Els rellotges són importants- es deia a ell mateix- la gent no sap viure sense nosaltres, ens necessiten, som indispensables.

El que desitjava, més que res en aquest món, era sentir aquesta sensació: indispensable, indispensable, indispensable!!!!...

Però quan per fi va aconseguir la plaça en la " TemporY UniversitaT" no tenia clar el tipus de rellotge que volia ser.

Per aquesta Universitat havien passat els rellotges més importants de la història. Intentava recordar els seus noms , però el tuc-tac dels seu company de taula no el deixava concentrar-se. Li quedaven un minut i treinta segons per marcar la casella.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...

El temps seguia amb el seu ritme constant. I encara no es decidia per la seua especialitat.

Si escollia ser rellotge de sol, tindria que viatjar al desert i deixaria de medir el temps, deixaria de ser ell, quan arribara la nit.

Rellotge d´aigua? Era una especialitat que havia sorgit en temps immemorials, amb la necessitat de saber l´hora en els dies nuvolats i foscos i per la nit.

Havien passat treinta segons, li quedava sols un minut i el temps seguia amb el su ritme, tic-tac, tic-tac, tic, tac...

Cada vegada estava més i més i més nerviós. Va estar, en un segon, quasi a punt de marcar la casella dels rellotges de sorra...

Va seguir llegint: rellotge de sorra, neumàtic, de corda...

Li quedaven quaranta segons....

I seguia caminant, amb els seus ulls, pel full. Ara les caselles li deien:

- Ja és hora, ja és l´hora,...

Quedaven vint segons.

Rellotge de pèndul, rellotge de salt, rellotge capritx, rellotge misteri...

- Deu segons -va dir el rellotge de " Cuco".I quan estava a un segon de marcar la casella va començar a cridar un rellotge ...

-El temps s´ha acabat senyors...

Llavors, va obrir més els ulls, espantat!!!

Cent rellotges, més de cent rellotges amb el seu tic-tac estrident....Més de mil, cent mil, tots fent sentir el seu tic-tac al mateix temps...

- Desperta!!!!!

- Estic despert i ja sé el que vuig ser: un rellotge de bronze!!!

I de sobte més de mil rellotges de sol el van envoltar:

- Eres dels nostres!!!

I es va trobar,sense saber com, esperant que arribara el dia per comptar les hores. El sol va aparèixer, rodó i amb una llum resplendent. I ell va dir l´hora.

Van passar els segles, generacions i generacions de rellotges de sol, que com ell somiaven en comptar les hores en els dies nuvolats i en les nits fosques.

GREGUERIES


Dolors
La granera és el "Jet" privat de les bruixes.
El temps sempre va corrent, per això el perdem.
Vaig conèixer un rellotge que cansat de medir el temps amb un tic-tac, va passar a un tac-tac. El van despatxar.
Les sabates són els calaixos dels peus.

La pluja s´aprofita dels núvols per viatjar gratis en primera classe.

El plat és una lluna plena en la taula de la nit.

Una pedra de 100.000.000.000.000.000.000 tones, és un desert jove que no conèix el vent ni la pluja.


El poal es plena de somnis quan el fem servir de barret. En aquest moment somriu.
Quan el cel està nuvolat, els rellotges de sol es converteixen en rellotges sense ombra.

La mantis religiosa va perdre el seu cognom quan va decidir ferse atea.

El temps vol agafar vacances, però els rellotges no el deixen. Pedrien la seua raó d´existir.

dilluns, 8 de juny del 2009

DRAGONET


Fotografia: Ferran Turmo i Gort


Al cel de pedra,
una estatua d´escates,
espera la presa.

diumenge, 7 de juny del 2009

PREMI DOLÇ




He de donar les gràcies a Estrella, http://www.ideesmagistrals.blogspot.com, per aquest regal tant dolç. Em fa molta il·lusió rebre'l d'ella.
Les normes del premi són:Publicar l'enllaç del bloc que el va entregar, deixar un comentari, citar (almenys) 5 coses que són agradables per a tu i després premiar a les persones que desitges.Les meues coses agradables són:
- Estar amb la gent que estime.
- Gaudir amb els infants
- Pintar i dibuixar
- Inventar històries
- Gaudir de les coses petites.
- Llegir, llegir i llegir.

Els blocs als que pase el premi:

http://racodeprimaria.blogspot.com/
http://bibliopoemes.blogspot.com/

http://pedrovillar.blogspot.com/
http://jocsdenens.blogspot.com/

http://pescantidees.blogspot.com/

dissabte, 6 de juny del 2009

GRIPAUS ADICTIUS




Assaboria la primera llum de l´alba, de sobte la boira es menjà la claretat, esborrant el paisatge. D´entre les herbes del jardí va sorgir un diminut gripau argentat i brillant cantant a l´oblit del temps.
Ella estava esperant-la desde feia una eternitat. Necessitava les paraules antigues, les que convertien els gripaus en princeps. Les notes de la cançó sortien les unes darrere les altres de la gola de l´anfibi. Es va acostar i li va fer un petó als llavis.
- Es pot saber per què ho fas això? - li preguntà ell.
- No ho sé pas- diguè ella - deu de ser la boira.
I sense ni adonar-se del que feia va tornar a besar els seus llavis una i altra vegada.

Els gripaus són uns anfibis altament adictius. Experiments recients demostren que hi ha molts gripaus que surten a l´alba disposats a cometre actes delictius, amb dones desesperades, per convertir-se en princeps.
Més del 99% dels princeps són granotes.