Dolors Todolí/2.008
Arribava la primavera i en el prat encara no havien surtit les primeres flors.Una preciosa margarida dormia, en un forat, sota terra.
Pero un matí un soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc la pluja que vol entrar, clin-clan-clin-clan!
-No, no!. No pots entrar, que encara vuig descansar.- va dir Margarida.
A la setmana següent un altre soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc el vent que vol entrar, Fiuuu…Fiuuu…
-No! No! No pots entrar que encara vuig descansar.
A l´altra setmana un suau soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc el solque vol entrar, tx…tx…
-No! No! No pots entrar que encara vuig descansar.
Fins que un dia va arribar la primavera i el prat va amanèixer ple de flors.
Tan sols la margarida seguia dormint sota terra.
La primavera va cridar a la pluja, al vent i al sol i els va demanar que despertaren a la margarida.
I així ho van fer:
- Toc, toc!
- Qui hi ha?
-Som la primavera, la pluja, el vent i el sol que et venim a despertar.
I així va ser com la margarida es va despertar enmig d´un bell jardí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada