dilluns, 20 d’abril del 2009

L´HORA DEL CONTE

ELS INFANTS CONTEN UN CONTE / 3 ANYS/2.008-2.009

Ja fa més de vint anys que a les nostres aules d´infantil contem contes...
I seguim ...
Els contes són contats pels adults ( mestra/e, iaies/iaios, pares/mares i per altres infants de primaria que venen a les aules) i també els conten els mateixos infants de la classe i una vegada al trimestre anem a la Biblioteca Municipal.
Els divendres per la vesprada tenim una estona dedicada als contes que porten els infants a l´aula. Els conten als companys i...tots gaudim.

Adrià contant un conte de dracs als companys / classe de 3 anys

CONTE DE PRIMAVERA /Margarida

LA MARGARIDA


Dolors Todolí/2.008

Arribava la primavera i en el prat encara no havien surtit les primeres flors.Una preciosa margarida dormia, en un forat, sota terra.
Pero un matí un soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc la pluja que vol entrar, clin-clan-clin-clan!
-No, no!. No pots entrar, que encara vuig descansar.- va dir Margarida.
A la setmana següent un altre soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc el vent que vol entrar, Fiuuu…Fiuuu…
-No! No! No pots entrar que encara vuig descansar.

A l´altra setmana un suau soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:
-Qui hi ha?
-Sóc el solque vol entrar, tx…tx…
-No! No! No pots entrar que encara vuig descansar.
Fins que un dia va arribar la primavera i el prat va amanèixer ple de flors.
Tan sols la margarida seguia dormint sota terra.
La primavera va cridar a la pluja, al vent i al sol i els va demanar que despertaren a la margarida.
I així ho van fer:
- Toc, toc!
- Qui hi ha?
-Som la primavera, la pluja, el vent i el sol que et venim a despertar.


I així va ser com la margarida es va despertar enmig d´un bell jardí.
TRES COLORS...
Dolors Todolí, text i fotografies
Blanc

Blanc,
en aquest poema
no existeix el color:
tot l´univers s´il.lumina de sobte.

Gris

Gris,
en aquest poema
apareix la pluja:
tots els núvols
s´han posat d´acord,
avui.

Blau

Blau,
en aquest poema
no existeix el temps:
la mar i el cel
s´hi donen a la vegada.

CONTES MÍNIMS

"AIXÓ DIU QUE ERA UN GAT"
Dolors Todolí/2.001

Al bell punt de mitja nit,
hi havia una vegada un gat,
que contava contes pel terrat.

Hi havia una vegada un llit,
i aquest conte ja està dit.

Això diu que era un lleó,
que tenia la cua d´un tauró.

Aquest és el conte del´abella,
i no sé més d´ella.

vet aquí que en aquell temps,
dels catorze vents.
Hi havia un elefant,
amb una trompa gegant.

Aquest és el conte de´l´escarabat,
que ara el comence i ara s´ha acabat.
Això era i no era una sardina,
amb cara de nina.
Hi havia una vegada un tauró,
que sols menjava torró
Aquest és el conte d´una estrella,
que hi vivia en una botella.
Aquesta és la història d´un caragol,
que cantava quan eixia el sol.
Tancant la finestra hi ha un gat,
davant la porta hi ha un gos,
I la història s´acaba aquí,
diu el senyor ratolí.