diumenge, 14 de juny del 2009

Rellotge sense ombra


Desde temps immemorials la humanitat ha intentat medir el temps i alli estava ell, somiant en ser un rellotge de marca, controlant el temps dels altres.

- Els rellotges són importants- es deia a ell mateix- la gent no sap viure sense nosaltres, ens necessiten, som indispensables.

El que desitjava, més que res en aquest món, era sentir aquesta sensació: indispensable, indispensable, indispensable!!!!...

Però quan per fi va aconseguir la plaça en la " TemporY UniversitaT" no tenia clar el tipus de rellotge que volia ser.

Per aquesta Universitat havien passat els rellotges més importants de la història. Intentava recordar els seus noms , però el tuc-tac dels seu company de taula no el deixava concentrar-se. Li quedaven un minut i treinta segons per marcar la casella.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...

El temps seguia amb el seu ritme constant. I encara no es decidia per la seua especialitat.

Si escollia ser rellotge de sol, tindria que viatjar al desert i deixaria de medir el temps, deixaria de ser ell, quan arribara la nit.

Rellotge d´aigua? Era una especialitat que havia sorgit en temps immemorials, amb la necessitat de saber l´hora en els dies nuvolats i foscos i per la nit.

Havien passat treinta segons, li quedava sols un minut i el temps seguia amb el su ritme, tic-tac, tic-tac, tic, tac...

Cada vegada estava més i més i més nerviós. Va estar, en un segon, quasi a punt de marcar la casella dels rellotges de sorra...

Va seguir llegint: rellotge de sorra, neumàtic, de corda...

Li quedaven quaranta segons....

I seguia caminant, amb els seus ulls, pel full. Ara les caselles li deien:

- Ja és hora, ja és l´hora,...

Quedaven vint segons.

Rellotge de pèndul, rellotge de salt, rellotge capritx, rellotge misteri...

- Deu segons -va dir el rellotge de " Cuco".I quan estava a un segon de marcar la casella va començar a cridar un rellotge ...

-El temps s´ha acabat senyors...

Llavors, va obrir més els ulls, espantat!!!

Cent rellotges, més de cent rellotges amb el seu tic-tac estrident....Més de mil, cent mil, tots fent sentir el seu tic-tac al mateix temps...

- Desperta!!!!!

- Estic despert i ja sé el que vuig ser: un rellotge de bronze!!!

I de sobte més de mil rellotges de sol el van envoltar:

- Eres dels nostres!!!

I es va trobar,sense saber com, esperant que arribara el dia per comptar les hores. El sol va aparèixer, rodó i amb una llum resplendent. I ell va dir l´hora.

Van passar els segles, generacions i generacions de rellotges de sol, que com ell somiaven en comptar les hores en els dies nuvolats i en les nits fosques.

GREGUERIES


Dolors
La granera és el "Jet" privat de les bruixes.
El temps sempre va corrent, per això el perdem.
Vaig conèixer un rellotge que cansat de medir el temps amb un tic-tac, va passar a un tac-tac. El van despatxar.
Les sabates són els calaixos dels peus.

La pluja s´aprofita dels núvols per viatjar gratis en primera classe.

El plat és una lluna plena en la taula de la nit.

Una pedra de 100.000.000.000.000.000.000 tones, és un desert jove que no conèix el vent ni la pluja.


El poal es plena de somnis quan el fem servir de barret. En aquest moment somriu.
Quan el cel està nuvolat, els rellotges de sol es converteixen en rellotges sense ombra.

La mantis religiosa va perdre el seu cognom quan va decidir ferse atea.

El temps vol agafar vacances, però els rellotges no el deixen. Pedrien la seua raó d´existir.