La majoria de vegades estan ahí. Sense més, en un estat de letargia. Si aconseguim despertar-les, ens agafaran de la mà i podrem viatgar, amb elles , reinventant el món.
Amaga el cos en terra, fent mil camins, i quan en l´aire, olora el perill, s´enrotlla, com el seu veí. És un gran misteri, però ho fa molt sovint. El cargol el mira, s´amaga a la closca, i somriu: - No sé com pot viure, el milpeus així, sense veure els núvols, ni el sol del matí. FOTOGRAFIES:Ferran Turmo i Gort