dimarts, 26 de maig de 2009

X


Dolors

Quan tot començava X vivía en un indret transparent, calent i assolellat. No hi havia ni sorra, ni roques de color de sorra, només llum.
Al cap de molt i molt temps- llavors tot durava llargues anyades- X va aprendre a agafar el color de la llum. Ara era exclusivament d´un color engrogueït-sorrenc.
Al cap de molt i molt de temps, a còpia de passar-se mitja vida vivint de la llum del sol, X va començar a tindre ombra i va decidir posar-se en camí, tanmateix, per veure si es trobava a ell mateix.
Així doncs, va esperar que es fes fosc i va canviar de pell.

TESTIMONI


Dolors

Seguint el seu camí
enmig de les transformacions del món,
un dinosaure sobrevivent
,
testimonia un passat sense retorn ,
empresonat en grises planes de pedra.

Continuen essent misterioses,
les causes de la rápida extinció dels dinosaures.

Dolors

A la barana dels teus dits,
he vestit aquest instant,
de silencis blancs
i embolcalls de lluna.

Text que participa a la convocatòria de Jesus M. Tibau del no-joc literari de maig, que apareix al seu blog "Tens un racó dalt del món".