diumenge, 19 d’abril del 2009

PASSEJAVA



Passejava sovint per aquell jardí. La seva ombra em va fer allargar el coll.

-Jo sempre vinc a llegir aquí- diguè ella-,a l´arbre de l´Alícia.

-Sí, sí, l´anomenen així, l´arbre de l´Alícia, des dels temps antics- vaig dir.

Ella, hauria volgut desaparèixer.

-Ara comprendrà qui sóc-pensava -,ara s´hi fixarà més i em reconèixerà!.

I com fa el qui voldria que no el miressin, va mantindre els ulls a l´horitzó.

Participe, amb aquest text al 104è Joc Literari que proposa en Jesús M. Tibau a "Tens un lloc dalt del món"

CONTE DE PRIMAVERA

LA DANÇA DE LES PAPALLONES
Dolors Todolí/2.008


La fada Primavera havia passat el dia despertant a totes les flors.
Però Margarida seguia dormint. Després d´un gran esforç surtint de terra i es trobava cansada, així que va tornar a tancar els ulls.

La nit va arribar acompanyada per una lluna nova i creixent. I Margarida somiava amb un cel d´estels de margarides i es sentia feliç.

Al dia següent, el sol va despertar a Margarida, que va començar a obrir els seus pètals. Va mirar al seu voltant. El jardí estava ple de flors de tots els colors.

Un munt de bestiolets amb ales i el cos ratllat no paren de volar al seu voltant. Mira espantada, les altres flors no fan cas i totes estan tranquiles.
De sobte sent un "zummm-zummm" molt estrany i fort. Té por!. No sap que pot passar!.
Una de les bestioletes es posa damunt seu i li fa unes pessigolles. Margarida riu i es tranquil.litzanmentre l´anmalet se´n va.
Margarida pregunta a les altres flors qui era la bestioleta que ha estat damunt seu. Li contesten:
-Era una abella!
Mentre la flor blava li explica que les abelles fan mel i que les visiten tots els dies, Margarida torna a sentir unes pessigolletes, ara diferents i molt suaus.
-Són papallones- diu la fada Primavera- i venim a dançar per a tú.
Margarida està feliç. Mai havia vist una dança tan bonica.
Després d´escoltar el conte, escoltem " La primavera" de Vivaldi i fem la dança de les papallones.