dissabte, 23 de maig de 2009

MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS


Fotografia: Ferran Turmo i Gort


El Joel era a casa seva. Era hivern i plovia. Joel es va recolzar a la taula i, amb un profund sospir diguè:
- No pararà de ploure mai més. Sempre plourà. Ho sé.
- Molt interessant! – va dir la sargantana, mentre prenia la llum al seu hivernacle.
- Ara plou tant que fins el sol està mullat, allà dalt. - diguè Joel
- El sol no pot estar mullat, viu més enllà dels núvols i els desfà. Justament, per això és tan bonic i no el podem mirar als ulls- va comentar la sargantana.
- Què saps tú? Si mai l´has vist! - va dir Joel.
- El meu primer record és el sol - va contestar la sargantana - Pot ser no te´n recordes, però el sol hi és, allà dalt, més enllà dels núvols.
La sargantana cada vegada es recordava de més coses. Es va quedar rumiant i va decidir continuar recordant i llançar el seus records enlaire:
- A l´estiu i a l´hivern m´agradava prendre la llum del sol.
- M´agradaven les pedres al migdia, quan més calfa el sol.
El cor de la sargantana va bategar de pressa. Va rumiar una altra llarga estona i, de sobte, es va adonar que estava presonera.
- Els murs, l´herba, les pedres… Són tan boniques! - diguè.
De sobte una ombra de preocupació va aparèixer a la cara de Joel.
- Em sembla que vols marxar. Què no ets feliç ací?. A fora tot són perills i plou - va dir Joel.
Es va fer un silenci. La sargantana no va dir res. No recordava que Joel mai n´hagués fet aquesta pregunta.
Joel va obrir la tapa del terrari i va agafar la sargantana. Tots dos els van mirar als ulls i Joel va dir:
- Ara plou massa per deixar-te eixir, així que quan aparega el sol, et portaré al mur.
- Home, aquest és un detall inesperat – digué la sargantana.
Lentament, al vespre, va deixar de ploure i un resplendent raig de sol va arribar a la finestra.
La sargantana es va enfilar pel braç de Joel i li va dir adeu a l´orella.

Dolors

OBJECTES ANIMATS


Dolors
Es va despertar amb fam, i en obrir el rebost va decidir menjar lluna.
- És perfectament rodona!- diguè.
En el moment que va entrar a la sala un intens aroma a roses va impregnar l´ambient.

A les 10 i 11 minuts, l´armari convidava a la gent...
Canon va obrir els ulls i el món va parar un instant...


La dama del temps respirava les 10 i 10 de la nit.

La sabata de la Ventafocs va entrar de puntetes a l´armari de les sabates.
En el Palau, el princep estava desesperat...

LA MAR D´ENDEVINALLES

Endevinalles d´animals de la mar ( classe 5 anys- Quan estaven desenvolupant un projecte un projecte " La mar d´animals)



















COLORS


Dolors


El meu món exhibeix
colors sempre nous.
Núvols rosa,
cúmuls violeta,
que descarreguen
llamps daurats.
Arcs de Sant Martí
anunciant tonalitats
mai vistes.
Molses i falgueres,
verdejant les valls
solcades de torrents.
Brolladors
amb peixos d´escates
transparents.
Somriures vermells,
grocs i blaus.
El meu món,
em deixa descobrir
colors en l´ombra,
on, fins el negre,
es deixa pintar de blanc.