dissabte, 6 de juny del 2009

GRIPAUS ADICTIUS




Assaboria la primera llum de l´alba, de sobte la boira es menjà la claretat, esborrant el paisatge. D´entre les herbes del jardí va sorgir un diminut gripau argentat i brillant cantant a l´oblit del temps.
Ella estava esperant-la desde feia una eternitat. Necessitava les paraules antigues, les que convertien els gripaus en princeps. Les notes de la cançó sortien les unes darrere les altres de la gola de l´anfibi. Es va acostar i li va fer un petó als llavis.
- Es pot saber per què ho fas això? - li preguntà ell.
- No ho sé pas- diguè ella - deu de ser la boira.
I sense ni adonar-se del que feia va tornar a besar els seus llavis una i altra vegada.

Els gripaus són uns anfibis altament adictius. Experiments recients demostren que hi ha molts gripaus que surten a l´alba disposats a cometre actes delictius, amb dones desesperades, per convertir-se en princeps.
Més del 99% dels princeps són granotes.

ALÉ


Dolors

L´alé de les roses
es queda enmig dels gestos,
petit bocí de bellesa.