dissabte, 11 d’abril del 2009

GIANNI RODARI I CONTES PER A JUGAR


Un dels llibres que més va marcar la infància d’una generació va ser sense cap dubte "Molts contes per a jugar" (editat per Alfaguara), del polifacètic Gianni Rodari (1920-1980), un indispensable per dret propi en la literatura infantil del segle XX. De fet, va rebre el 1970 el premi Hans Christian Andersen, el màxim guardó als autors de contes infantils.
El fet que es pugui jugar amb aquests contes presentar per l’autor respon a una premisa molt senzilla: el llibre inclou 20 contes amb tres finals cadascun, de manera que el lector pot escollir el final que més li agradi, o inventar-se un propi. Rodari escull després un dels tres finals proposats, i explica les raons que li han portat a escollir-ho. La interactivitat que existeix entre el lector i l’autor fa que aquest sigui un dels llibres més originals mai escrits en la literatura infantil i fins i tot juvenil.

Els vint contes, dotats tots d’una gran càrrega d’ironia i fins i tot humor negre, suposen un aire fresc a tot el que havíem vist abans. Entre centenars de contes plens d’il·lustracions i que deixen poc espai a la imaginació del nen-lector, Molts contes per a jugar és tot imaginació, tot evocació. Escollir un dels tres finals i pensar per què ha escollit aquell, o posar-se en el lloc de Rodari, i fantasejar sobre el destí dels personatges, ja constitueix una idea genial. Però si, a més, tenim en compte la qualitat mijtana dels contes, aleshores ja parlem d’una obra mestra de la literatura infantil.
La simbologia de molts dels contes és bastant palpable, Rodari es permet el luxe d’introduir insinuants i subtils sàtires sobre la societat, o situacions surrealistes com portes a reflexions més evidents, i impregna tot d’un sentiment entre la melangia més profunda i la jovialitat descarada.
Per totes aquestes i més raons, es fa necessari dir que, si bé és un llibre destinat en general als infants, la seva ironia i genialitat present en tot el text les fan totalment aptes per a tot tipus de lectors, ja que el públic adult pot meravellar-se igualment davant una obra tan inspirada.
Aquí podeu llegir tots els contes, amb els seus respectius finals i l’elecció de l’autor, gràcies a un permís de la RAI.

JUGANT AMB RODARI 1

Jocs amb imatges i sense imatges per jugar amb les paraules, seguint les propostes que Rodari ens explica en el seu llibre :

“GRAMÀTICA DE LA FANTASIA”

UNA PEDRA A L´ESTANY

“Una paraula , llançada dins la ment per casualitat produeix onades a la superfície i en profunditat, provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena, i implica en la seva caiguda sons i imatges, analogies, i records, somnis i significats, en un moviment que afecta l´experiència i la memòria, la fantasia i el subsconscient, i que és complicat perquè el mateix cervell no assisteix passivament a la representació, sino que hi intervé continuament, per acceptar i rebutjar, enllaçar, construir i destruir.”
G.Rodari

L´exploració d´una paraula:
• Paraules que comencen amb la mateixa lletra.
• Paraules que comencen amb la mateixa síl.laba.
• Paraules que rimen amb ella.
• Paraules que estiguen prop d´ella pel seu significat.
• Records que ens porte aquesta paraula.
• Escriure les lletres de la paraula una sota l´altra i escriure paraules que comencen per cada lletra:
1.Fer-les servir per construir un rodolí
2.Buscar altres sèries.
Pensar en altres maneres de fer servir la paraula.

TOT ENS POT AJUDAR PER CREAR: UN PETIT TEXT, UN CONTE, UN RODOLÍ, UNA POESIA…

BOLET
ÓS
TRES
ARANYA


TRES ARANYES DINS D´UN BOLET,
MENJEN SOPA ,
AMB UN ÓS FORMIGUER.

CONTES DE LA LLUNA

4 CONTES QUE PARLEN DE LA LLUNA I DOS LLUNES


"Tastem la lluna?" Michael Grejniec
Feia temps que els animals volien tastar la lluna. Era dolça o salada?
"Teatre de Mitjanit" Kvêta Pacovska
Què se n´ha fet de la lluna, quan no la veiem al cel?

"La luna" Anne Herbatus
Què fa la lluna per la nit?
"La lluna, la terra i el sol"
Una lluna en un mar d´espai. Una terra trista i perduda.
Un sol errant plè de llum i d´escalfor.
I un petit estel que tot s´ho mira.
Dolors Todolí
Una lluna que juga amb les fulles quan arriba la tardor i una lluna que vol ser princesa.

UN CONTE

"L´OCELL I LA LLUNA"Dolors Todolí / 2.006



UN OCELL MIRA A LA LLUNA



EN LA FOSCA NIT, L´OCELL CANTA. LA LLUNA MIRA I MIRA. EL CEL NEGRE CANTA?
LA LLUNA BUSCA L´OCELL.



L´OCELL, DE SOBTE, SOMIA COLORS I LA LLUNA JUGANERA NO PARA DE PREGUNTAR.
-PER QUÈ JUGUES AMB ELS PLANETES?
-PERQUÈ PAREIXEN PILOTETES.



-PER QUÈ TENS EL CAP BLAU?
-PER QUÈ M´AGRADA LA PAU.
-PERQUÈ BALLES AMB LES ESTRELLES?
-PER QUÈ SÓC AMIC D´ELLES.



-PER QUÈ TENS UN CAMÍ D´ESTELS?
-PER ARRIBAR ALS GRATACELS.
-PER QUÈ TENS EL CAP GROC?
-PERQUÈ M´ARRIMAT AL SOL.



-PER QUÈ TENS TANTS COLORS?
-PERQUÈ M´AGRADEN LES FLORS.
-PER QUÈ SOMRIUS?
-PERQUÈ HE TROBAT EL MEU NIU.





Amb aquest conte podem encetar un joc amb les paraules. Diàlegs amb rima.

EXPERIÈNCIES - EL QUE ELS AGRADA ALS INFANTS

CONTE " M´AGRADA ESTAR ACÍ"

Conte fet entre tots : Classe de 5 anys- Curs 2.003


-HOLA´, SÓC UNA XIQUETA


-HOLA, SÓC UN XIQUET
-NO RECORDEM COM VAN ARRIBAR ACÍ, PERÒ ENS AGRADA ESTAR.


-M´AGRADA RIURE, M´AGRADA JUGAr
-M´AGRADA LA PLUJA I QUE EL SOL S´AMAGUE A CASA, PER NO MULLAR-SE.



-M´AGRADA L´OLOR DE LES FLORS EN PRIMAVERA,I VOLAR COM UNA PAPALLONA.
-M´AGRADA: DIBUIXAR EL QUE M´AGRADA, ESTIMAR, VOLAR I JUGAR AMB ELS AMICS.


M´AGRADA: EL MEU HAMSTER, LES FADES, LA MAR, ELS ARBRES, ELS DAUS...
...ELS NÚVOLS, PUJAR AL CEL, EL SOL I EL COLOR VERD, EL CAMP I RIURE.


M´AGRADA JUGAR A SER SUPERMAN, JUGAR A SER BATMAN...
...M´AGRADA JUGAR A SER PRINCESA, M´AGRADA EL PARC I LA MEUA CASA.

Aquest conte va sorgir després de parlar al voltant dels gustos de cadascú i del que van comentar, vaig fer alguns dibuixos. Després es van dibuixar fent el que més els agradava i ho van escriure.