diumenge, 17 de maig del 2009

OMBRA ESTIMADA



El gris comença
a tenyir el dia
anunciant la pluja.
Inmòbil,
mire l´horitzò
en una teraninya.
Ho he perdut tot,
el mar blau on em mirava,
el sol que m´acaronava,
la veu de les paraules,
que em contaven
la meua infantesa.
En una maceta,
unes formigues dibuixen
camins de serp a terra,
mentre els núvols,
segueixen omplint
d´incertesa el cel.
Ho he perdut tot,
les hores del vell rellotge,
el somriure dels seus llavis
en les meues mans,
l´aroma a pell de taronja
de l´hivern.
Avui, he tornat al jardí del seu balcó,
que tant estimava.

Sols em queda la fosca claror,
de la seua ombra
dibuixada en els geranis.

( A la meua mare)

Dolors

Dolors

L´univers gravita.
Cada cosa té una manera
d´estar a terra.

UN ALTRE DIA


Dolors

Sense rés més,
el peix arriba al terrat
i el gat a la mar.
Sabates damunt la terra,
obrint la seua boca
als peus, cansats,
que surten al carrer
incontrolats.
El dia comença
com sempre,
amb un silenci
de sorolls.
Camine
per parcs
sense ocells,
per jardins
d´asfalt
i rieres esborrades.
Les granotes ,
amb les anques al plat,
de la cuina moderna,
em conviden a passar
un bon dia.