BOIRA

Una fosca claror
il.lumina els arbres.
Mentrestant, trossets de cel
embolíquen el cor de les fullles.

Dolors

UNA FLOR PER AL DIA DEL LLIBRE

LA TALPETA

RECORDEU EL CONTE DE LA TALPETA?

El vaig descobrir l´any 1.998


Ed. Altea - 1998

Fa dos anys vaig trobar aquest nou llibre...



Ed.Alfaguara Infantil 2.007




I passejant per http://dibuixamunconte.blogspot.com/ , l´he trobat en moviment. Gràcies.

L´HORA DEL CONTE

ELS INFANTS CONTEN UN CONTE / 3 ANYS/2.008-2.009

Ja fa més de vint anys que a les nostres aules d´infantil contem contes...

I seguim ...

Els contes són contats pels adults ( mestra/e, iaies/iaios, pares/mares i per altres infants de primaria que venen a les aules) i també els conten els mateixos infants de la classe i una vegada al trimestre anem a la Biblioteca Municipal.

Els divendres per la vesprada tenim una estona dedicada als contes que porten els infants a l´aula. Els conten als companys i...tots gaudim.

Adrià contant un conte de dracs als companys / classe de 3 anys

CONTE DE PRIMAVERA /Margarida

LA MARGARIDA


Dolors Todolí/2.008

Arribava la primavera i en el prat encara no havien surtit les primeres flors.Una preciosa margarida dormia, en un forat, sota terra.

Pero un matí un soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:

-Qui hi ha?

-Sóc la pluja que vol entrar, clin-clan-clin-clan!

-No, no!. No pots entrar, que encara vuig descansar.- va dir Margarida.

A la setmana següent un altre soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:

-Qui hi ha?

-Sóc el vent que vol entrar, Fiuuu…Fiuuu…

-No! No! No pots entrar que encara vuig descansar.

A l´altra setmana un suau soroll la va despertar.Amb els ulls mig tancats va preguntar:

-Qui hi ha?

-Sóc el solque vol entrar, tx…tx…

-No! No! No pots entrar que encara vuig descansar.

Fins que un dia va arribar la primavera i el prat va amanèixer ple de flors.

Tan sols la margarida seguia dormint sota terra.

La primavera va cridar a la pluja, al vent i al sol i els va demanar que despertaren a la margarida.

I així ho van fer:

- Toc, toc!

- Qui hi ha?

-Som la primavera, la pluja, el vent i el sol que et venim a despertar.

I així va ser com la margarida es va despertar enmig d´un bell jardí.

TRES COLORS...
Dolors Todolí, text i fotografies
Blanc

Blanc,
en aquest poema
no existeix el color:
tot l´univers s´il.lumina de sobte.

Gris

Gris,
en aquest poema
apareix la pluja:
tots els núvols
s´han posat d´acord,
avui.

Blau

Blau,
en aquest poema
no existeix el temps:
la mar i el cel
s´hi donen a la vegada.

CONTES MÍNIMS

"AIXÓ DIU QUE ERA UN GAT"

Dolors Todolí/2.001

Al bell punt de mitja nit,

hi havia una vegada un gat,

que contava contes pel terrat.

Hi havia una vegada un llit,

i aquest conte ja està dit.

Això diu que era un lleó,

que tenia la cua d´un tauró.

Aquest és el conte del´abella,

i no sé més d´ella.

vet aquí que en aquell temps,

dels catorze vents.

Hi havia un elefant,

amb una trompa gegant.

Aquest és el conte de´l´escarabat,

que ara el comence i ara s´ha acabat.

Això era i no era una sardina,

amb cara de nina.

Hi havia una vegada un tauró,

que sols menjava torró

Aquest és el conte d´una estrella,

que hi vivia en una botella.

Aquesta és la història d´un caragol,

que cantava quan eixia el sol.

Tancant la finestra hi ha un gat,

davant la porta hi ha un gos,

I la història s´acaba aquí,

diu el senyor ratolí.