Dolors Todolí
Les cançons de bressol es caracteritzen per dues menes de ritme: l´un físic i len, el del cos de l´adult o del bressol quan hom gronxa l´infant per adormir-lo; l´altre melòdic, d´acord amb el text.
Les cançons de bressol es caracteritzen per dues menes de ritme: l´un físic i len, el del cos de l´adult o del bressol quan hom gronxa l´infant per adormir-lo; l´altre melòdic, d´acord amb el text.
Un dels trets que les caracteritzen és la brevetat i la senzillesa, tant pel que fa a la música com a la lletra.
Uns exemples:
Son, son,veni, veni, veni, veni,
Son, son,veni, veni, veni, veni,
son,son, vine, vine, son.
Si la son venia, jo m´adormiria,
si la son em ve, jo m´adormiré.
No, ni, no, no nineta,
que ton pare és a Alacant
i ta mare és a València
i et durà un peixet cantant.
Les moixaines.
Dintre de la cultura popular hi ha una mena de cantarelles, moixaines ( Joan Amades) que canten els adults per entretenir als infants i que exerceixen una funció molt important en el seu desenrotllament afectiu, del llenguatge i cognitiu.
Si trobeu aquest llibre, teniu un munt de cançons de bressol i moixaines.
" Soneta, vine´m a l´ull"- Ed. Barcanova- 1.982
Cançons de bressol i moixanes Carme Alcoverro, Dolors Senserrich.
Forma part de la meua col.lecció de llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada