dimecres, 15 d’abril del 2009

CONTE D´UN GEGANT

GEGANT
Dolors Todolí/1.995

Al bell punt de mitja nit, quan la lluna ja estava en mig del cel i les estrelles la rondaven, un gegant esperava el dia.
Havia deixat la seua cova i desitjava arribar a la ciutat i trobar una casa per a viure.


El sol cafit, calfa i el gegant arriba a la ciutat amb la seua maleta gegant, el seu nas gegant i les seues sabates gegants.
Somriu. La ciutat està plena de edificis i cases!
_ Segur que trobe una- pensa el gegant.
Camina i camina ...
-Una casa! Amb terrat! Amb finestres! i amb una porta per entrar!- crida.
Però en intentar entrar, ni la seua sabata cap per la porta!

-Un altra casa! Pareix més gran que la d´abans!- diu.
Però en intentar entrar, sols cap la punta de la sua sabata.
Una casa!. Amb un terrat, una porta i una finestra.
Gegant ja està dins. Ja ha trobat la seua casa. Una casa gegant per a un gegant
Per la nit canta i balla:
El gegant de la ciutat,
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat,
ara balla pel terrat.
I després de ballar una llarga estona se´n va al seu llit de gegant, a l´habitació gegant de la seua casa gegant.
Dorm, feliç, amb el seu barret gegant al cap.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada