PASSEJAVA

Passejava sovint per aquell jardí. La seva ombra em va fer allargar el coll.

-Jo sempre vinc a llegir aquí- diguè ella-,a l´arbre de l´Alícia.

-Sí, sí, l´anomenen així, l´arbre de l´Alícia, des dels temps antics- vaig dir.

Ella, hauria volgut desaparèixer.

-Ara comprendrà qui sóc-pensava -,ara s´hi fixarà més i em reconèixerà!.

I com fa el qui voldria que no el miressin, va mantindre els ulls a l´horitzó.

Participe, amb aquest text al 104è Joc Literari que proposa en Jesús M. Tibau a "Tens un lloc dalt del món"