Rellotge sense ombra

Desde temps immemorials la humanitat ha intentat medir el temps i alli estava ell, somiant en ser un rellotge de marca, controlant el temps dels altres.

- Els rellotges són importants- es deia a ell mateix- la gent no sap viure sense nosaltres, ens necessiten, som indispensables.

El que desitjava, més que res en aquest món, era sentir aquesta sensació: indispensable, indispensable, indispensable!!!!...

Però quan per fi va aconseguir la plaça en la " TemporY UniversitaT" no tenia clar el tipus de rellotge que volia ser.

Per aquesta Universitat havien passat els rellotges més importants de la història. Intentava recordar els seus noms , però el tuc-tac dels seu company de taula no el deixava concentrar-se. Li quedaven un minut i treinta segons per marcar la casella.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...

El temps seguia amb el seu ritme constant. I encara no es decidia per la seua especialitat.

Si escollia ser rellotge de sol, tindria que viatjar al desert i deixaria de medir el temps, deixaria de ser ell, quan arribara la nit.

Rellotge d´aigua? Era una especialitat que havia sorgit en temps immemorials, amb la necessitat de saber l´hora en els dies nuvolats i foscos i per la nit.

Havien passat treinta segons, li quedava sols un minut i el temps seguia amb el su ritme, tic-tac, tic-tac, tic, tac...

Cada vegada estava més i més i més nerviós. Va estar, en un segon, quasi a punt de marcar la casella dels rellotges de sorra...

Va seguir llegint: rellotge de sorra, neumàtic, de corda...

Li quedaven quaranta segons....

I seguia caminant, amb els seus ulls, pel full. Ara les caselles li deien:

- Ja és hora, ja és l´hora,...

Quedaven vint segons.

Rellotge de pèndul, rellotge de salt, rellotge capritx, rellotge misteri...

- Deu segons -va dir el rellotge de " Cuco".I quan estava a un segon de marcar la casella va començar a cridar un rellotge ...

-El temps s´ha acabat senyors...

Llavors, va obrir més els ulls, espantat!!!

Cent rellotges, més de cent rellotges amb el seu tic-tac estrident....Més de mil, cent mil, tots fent sentir el seu tic-tac al mateix temps...

- Desperta!!!!!

- Estic despert i ja sé el que vuig ser: un rellotge de bronze!!!

I de sobte més de mil rellotges de sol el van envoltar:

- Eres dels nostres!!!

I es va trobar,sense saber com, esperant que arribara el dia per comptar les hores. El sol va aparèixer, rodó i amb una llum resplendent. I ell va dir l´hora.

Van passar els segles, generacions i generacions de rellotges de sol, que com ell somiaven en comptar les hores en els dies nuvolats i en les nits fosques.