El pages cossetà conrreava la lluna. Aquell fonoll no parava de crèixer i crèixer . Dia i nit, nit i dia, mirava a la terra, malaint el vespre que es va ficar la llavor a la butxaca. A la terra ferma, una cossetània escrivia un poema a la lluna verda.
He participat al concurs de microcontes de Tumateix llibres
Podeu trobar les bases als enllaços que he posat.
Podeu trobar les bases als enllaços que he posat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada