divendres, 13 de novembre de 2009

LLUNA VERDA




El pages cossetà conrreava la lluna. Aquell fonoll no parava de crèixer i crèixer . Dia i nit, nit i dia, mirava a la terra, malaint el vespre que es va ficar la llavor a la butxaca. A la terra ferma, una cossetània escrivia un poema a la lluna verda.

He participat al concurs de microcontes de Tumateix llibres
Podeu trobar les bases als enllaços que he posat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada