diumenge, 17 de maig de 2009

OMBRA ESTIMADA



El gris comença
a tenyir el dia
anunciant la pluja.
Inmòbil,
mire l´horitzò
en una teraninya.
Ho he perdut tot,
el mar blau on em mirava,
el sol que m´acaronava,
la veu de les paraules,
que em contaven
la meua infantesa.
En una maceta,
unes formigues dibuixen
camins de serp a terra,
mentre els núvols,
segueixen omplint
d´incertesa el cel.
Ho he perdut tot,
les hores del vell rellotge,
el somriure dels seus llavis
en les meues mans,
l´aroma a pell de taronja
de l´hivern.
Avui, he tornat al jardí del seu balcó,
que tant estimava.

Sols em queda la fosca claror,
de la seua ombra
dibuixada en els geranis.

( A la meua mare)

Dolors

2 comentaris:

  1. Hola Dolors, he llegit vàries vegades aquest poema; primer vaig pensar que no el comentaria perquè és molt íntim... Però ara, mira, he canviat de parer.

    Tal com dius tu és una ombra molt estimada, és com l'arbre dels fruits, cada branca et dóna la seva ombra. Sí que és veritat que t'ha quedat un rellotge sense temps... Però tens un temps interior que no el pot mesurar cap rellotge. Imagino com estimes l'ombra i l'eco del seu silenci, la brisa de la solitud, i el sol quan et deixa l'últim caliu... I quan la lluna t'il·lumina l'expressió de l'ombra. Potser al capdavall tots tenim una ombra estimada.

    Salut.
    carles vall

    ResponElimina