Participe en el 151è joc literari amb Gilda com a protagonista.
Vaig creuar una metròpoli per trobar aquells ulls. Estava orgullós de mi mateix, però ella no era allí per veure'm. Em va començar a turmentar aquell pensament i vaig seguir el meu camí, enmig de les transformacions del món, transformant-me jo mateix. Però, anés on anés, la seua mirada m'estava esperant. Finalment hi vaig caure indefinidament.
Més informació en:
moltes gràcies per la teva participació.
ResponEliminaGràcies per les teues propostes...
ResponEliminaDolors
La màgia d'una mirada, o la maledicció que ens venç, incapaç d'escapar-ne. Bon relat! ^_^
ResponEliminaGràcies pel comentari.
ResponEliminaDolors
Breu i condensat relat...al voltant d'uns ulls i d'una mirada! m'ha agradat!
ResponEliminaGràcies, veient l´escena, ´m´ha inspirat la mirada d´ell.
ResponEliminaDolors