El gris comença
a tenyir el dia
anunciant la pluja.
Inmòbil,
mire l´horitzò
en una teraninya.
Ho he perdut tot,
el mar blau on em mirava,
el sol que m´acaronava,
la veu de les paraules,
que em contaven
la meua infantesa.
En una maceta,
unes formigues dibuixen
camins de serp a terra,
mentre els núvols,
segueixen omplint
d´incertesa el cel.
Ho he perdut tot,
les hores del vell rellotge,
el somriure dels seus llavis
en les meues mans,
l´aroma a pell de taronja
de l´hivern.
Avui, he tornat al jardí del seu balcó,
que tant estimava.
Sols em queda la fosca claror,
de la seua ombra
dibuixada en els geranis.
( A la meua mare)
Dolors
