dilluns, 13 d’abril del 2009

CONTE

"ELS MENJALLETRES" Dolors Todolí 2.003


Allà on el món s´acaba, a la selva on creixen les paraules, hi viuen els Menjalletres.Els Menjalletres foren els primers animals en arribar-hi a aquesta selva. Com eren animals pacífics, no tenien cap gana d´engolir-se els uns als altres i d´alguna manera descobriren pue podien alimentar-se de lletres i paraules, els únics fruits que els oferien els arbres i les plantes.

Com es feren bon profit decidiren, un dia, arrelar-se en la terra que els havia acollit. I des d´aquell temps llunyà, els Menjalletres habiten aquesta selva, que s´hi troba on el món s´acaba.

Al lleó sols li agraden les lletres sense lligar. Tots els matins ix a caçar lletres, devorant, amb molt de gust, tot l´abecedari. Comença per les vocals i acaba amb la z.
Després de menjar fa la sesta a l´ombra d´un arbre i els ocells canten la seua cançó.

"Quan el lleó ix pel matí,
si menja una i, es fa prim,
si caça una a, es toca el cap,
si menja una e, li cau un pel,
si caça una o, es fa molt fort,
i quan menja una u, es queda mut.

Quan el lleó dorm, les erugues sil.làbiques deixen el seu amagatall. Baixen pels troncs dels arbres i devoren fulles tendres de síl.labes.
Després de menjar, s´arrosseguen al ritme d´alegres melodies sil.làbiques i onomatopèiques.

La serp monosil.làbica s´empassa totes les paraules d´un cop que hi troba. Quan arriba a l´arbre que dona aquestos fruits, s´enfila cap amunt i no para d´engolir paraules: TREN, FLOR, PA, MAR, SOL, CAP, FI...i quan ja està plena se´n va a dormir.

A la matinada i al capvespre la zebra bisil.làbica menja fruits de dos cops que acompanya d´herba dolça.
Quan acaba, les seues ratlles de nit prenen els colors de les paraules que s´ha rumiat.
El cocodril trisil.làbic surt del riu a trenc d´alba. Llavors, s´empassa de bon gart totes les paraules de tres cops que troba i tot seguit, en un girant d´ulls, desapareix amb la panxa plena de PIRATES, TOMAQUES, SABATES, TORTUGUES, PILOTES I MUNTANYES...

La girafa adjectiva, molt fina, alegre i divertida, menja sempre fulles de l´arbre adjectiu.
Tremola quan agafa una fulla poruga.
Corre veloç quan s´empassa una fulla ràpida.
Es passa el dia davant del mirall quan menja fulles presumides.
I canvia de color quan traga fulles: BLAVES, GROGUES, TARONJA, VERDES...
A més a més, amagats a la selva, s´hi troben el llops verbals, l´estruç adverbi i altres animals que saben molt del gust de les paraules. Si els vols conèixer sols tens que dir les paraules que mengen i surtiran a menjar de les teues mans.
Tots aquestos animals aparèixen a la classe de tant en tant. Tenim uns plats plens de les paraules que més els agraden. I amb ells, depenent de les que han menjat, inventem petites històries, poesies, endevinalles que enganxem als arbres de la seua selva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada