dijous, 4 de juny de 2009

EL VENTILADOR



Acabe de llegir a un bloc, que en Corea els ventiladors porten un temporitzador com dispositiu salvavides i que el govern Coreà recomana no utilizar aquest aparell per la nit.
Cada any els diaris coreans registren unes quantes morts per ventilador.
Aquesta notícia m´ha fet recordar aquell cap de setmana que havia esborrat de la meua memòria.
Avui, per primera vegada, he decidit contar el que va passar ara fa treinta anys , aquell diumenge, en el que a les 11 de la nit , vaig posar la clau al pany del pis que compartia amb Cosme.
Dos dies més tard, seguia donant voltes. Ho vaig notar pel soroll que escoltava mentre caminava pel passadís. En obrir la porta de la habitació esperava trobar-lo, com sempre, tirat al llit després d´un cap de setmana de festa.
Mentre em decidia a entrar anava pensant en l´aparell que havia amagat el divendres, baix del llit. Després de fer unes pases en la penombra em vaig parar en sec. No conseguia distingir res amb claretat, sols notava un fort olor a flors mortes. Tenia que obrir la finestra, no podía soportar aquell aire espes de l´habitació.
En obrir-la allí estava ell, al llit, amb la llengua fora, el ulls desorbitats, la pell groga com un pergamí i amb els pels de punta.
El ventilador seguía donant voltes baix del llit, on l´havia deixat el divendres per la vesprada.
Cosme tenia raó quan eixe mateix matí em va soltar de sobte:
- No vull cap aparell elèctric a l´habitació , ni una bombeta i menys un ventilador, s´empasen l´aire!.Ho diu el diari de l´associació.
- Mira que eres maniàtic- vaig dir- ara si ho vols així, oblidat de la meua companyia fins que arribe el fred. Saps que no puc soportar el calor ni les finestres obertes.
- És la primera noticia que tinc- va dir, mentre obria el palmito.
- Et done de temps fins el dilluns- vaig sentenciar.

Deixant-lo amb el seu vent natural vaig abandonar el pis decidida a comprar un d´aquells ventiladors que estaven d´oferta a l´hiper .
Mentre baixava per l´escala anava pensant que tindria que buscarme un altre lloc on viure. Desde que Cosme havia entrat en aquella secta, la convivencia resultava cada vegada més incòmoda.
A l´hiper encara quedava un ventilador a molt bon preu. En tornar al pis, Cosme ja no estava. Així que tenia temps per fer el que havia pensat, segur que no tornaria. Per si de cas ho vaig comprobar obrint l´armari: no estaven els pantalons ni la samarreta que Cosme lluia cada cap de setmana.
Deixant la caixa damunt del llit i mentre llegia les instruccions, anava pensant com podría amagar l´aparell de manera que Cosme no notara la seua presència.
Per sort no teniem un llit japonés. Després de treure el ventilador vaig comprobar que el lloc perfecte per amagar-lo era baix del llit.
Tenia la coartada perfecta, aquell cap de setmana havia quedat amb la meua amiga i estariem juntes fins al diumenge a una casa rural.
Després de preparar la maleta , baixar la caixa del ventilador al contenidor i programar el temporalitzador, vaig sortir de casa decidida a passar un cap de semana inolvidable. Amb Magda podía ocorrer qualsevol cosa, com la vegada que van coneixer a aquells cubans.
I quan Cosme preguntara, podría tapar-li la boca amb:

- A mi què em comptes?- jo he estat fora amb Magda tot el cap de setmana. Deu haver segut la casera. Recordes?. L´ estiu passat no varem parar de demanar-li l´aire acondicionat.

I ara, ell estava allí, mirant-me amb aquells ulls desorbitats i amb la llengua fora.

Vaig agafar un llençol de l´armari i en anar a tapar-lo vaig caure a terra tan curta com sóc, perdent el coneixement durant dos o tres hores. Això és el que em va dir Cosme, mentre esperavem a la cuina davant d´una tassa de tila, a que el Samur retirara el cos sense vida del coreà.

Dolors

Relat inspirat fent una ullada al bloc:
On vaig llegir :
En Corea del Sur corre una leyenda urbana, ampliamente extendida, que dice que un ventilador, si se deja en funcionamiento en una habitación cerrada durante la noche, puede producir la muerte de los que están durmiendo dentro de la habitación.

3 comentaris:

  1. Hola, Dolors! No res, només volia felicitar-te per l'espai web i, de pas, agrair-te que hages enllaçat el web amb relats del meu primer llibre (www.illasensecostes.net).

    Una salutació des de Castelló!

    Miquel Torres.

    ResponElimina
  2. Hola Dolors!

    M'alegro que la meva entrada t'hagi inspirat. Gràcies per l'enllaç i salutacions!!

    Dani

    ResponElimina
  3. Gràcies a tú per les teues idees i les contraidees...
    Dolors

    ResponElimina