Ja feia una eternitat que navegava per l´Univers amb el seu vaixell. No recordava quan havia començat el seu viatge.
De tant en tant, quan dormia, somiava amb una illa enmig d´un mar de cel fosc.
Així va passar temps i temps i temps.
Fins que un dia va arribar a la lluna , en el seu millor moment, durant el Quart Creixent . Va passar cinc dies navegant pels seus mars, envoltats de serralades i fileres de petites muntanyes.
La lluna era meravellosa . Va decidir guardar en aquella illa, de l´espai estelar, el seu secret, triant la zona sud, una de les més antigues de la seua superfície, vestida de cràters. En un d´ells va guardar el seu tresor d´estels.
A la terra, milions de vaixells buscaven desesperats el Nord.
M'ha agradat molt aquest relat. T'aniré seguint!
ResponEliminaGràcies Patricia
ResponEliminaDolors
Un petó mol fort, Dolors!
ResponEliminaM'agradat te veure al meu racó... Gràcies.
M´agradat molt el teu, aniré de visita...amb un vaixell d´estels
ResponElimina